El títol diu el que pens, l’abstenció per part de gent d’esquerres és un exercici d’irresponsabilitat, com a membres de la ciutadania, com a éssers socials que som, com a persones que volem transformar la realitat per fer que la gent sigui feliç.

S’han publicat diversos articles als diaris que més llegeix la bona gent d’esquerres, com el de Visc a Mallorca a l’Ara Balears, on explicita molt clarament les raons que ens han de dur a anar a votar el diumenge 28. No em cansaré de fer la crida que es recull al Manifest que podeu trobar al web www.viscamallorca.com, que espera la vostra signatura si encara no ho heu fet. El proppassat 4 de maig, abans de començar la campanya electoral agrairem les adhesions, en una trobada a Can Alcover, que varen recollir diversos mitjans.

A la mateixa pàgina del setmanari esmentat, hi ha un interessant article de la filòloga Malika Kathir Je vous annule de mon monde, referit a les paraules de l’actriu francesa Adèle Haenel, que amb 34 anys planta cara a tota la indústria cinematogràfica que qualifica de reaccionària, racista i patriarcal, en una carta enviada al setmanari cultural francès Télérama. I encara em permet manllevar com comença l’article na Malika Kathir: M Luther King va dir que no el preocupava el crit dels valents, dels corruptes, dels deshonestos i dels sense ètica, però el que sí que el preocupava era el silenci dels bons!

I direu, a què ve? Idò que he trobat molt encertada la cita del gran M Luther King. No ens ha de preocupar els crits, els renous dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica, que omplen les llistes electorals de les dretes i extrema dreta a les nostres Illes. Ens ha de preocupar i molt el silenci dels bons. El silenci, la comoditat del sofà, i de l’excusa perfecta que cerquen per justificar l’abstenció.

Diu na Malika Kathir que el silenci dels bons fa arrelar el maltractament i les injustícies, perquè callar també és participar d’aquestes. Heu sentit dir allò de: a mi no m’interessa la política, som apolític! Ho sentíem molt per part d’aquelles persones que votaven i voten les dretes. Com si la política fos una cosa dolenta, de fet, crec que és una herència més d’allò que s’anomena el «franquisme sociològic» que explicava que la guerra civil venia motivada pels desastres de la República, com si la democràcia fos dolenta, amagant el cop militar contra la legalitat de les urnes.

El silenci dels bons fa arrelar la desafecció de la política dic jo. I l’abstencionisme d’aquells que se senten d’esquerres, que volen un futur més just, més igual, més respectuós amb el medi ambient, per a les generacions jove , també contribueix a aquest allunyament de la ciutadania que tant apareix a les enquestes.

Us anul·lo del meu món, ho hem de dir fort i clar a les dretes i extrema dreta que amenacen amb més i més creixement, amb atacs a la democràcia com els anuncis de polítiques contra l’ús social de la nostra llengua, contra els drets de les dones i de les persones amb orientació sexual diversa, que parlen de tancar serveis i entitats autònomes com han fet en els governs d’Andalusia i Castella i Lleó.

Raons en contra de l’abstenció en tenim a balquena, ho diu l’article esmentat de Visc a Mallorca: La transició energètica, la defensa de la biodiversitat, la justícia de l’habitatge, la mobilitat i el transport públic, la diversificació i la circularitat econòmica, la lluita contra la desigualtat i el patriarcat, la defensa de la llengua, la participació ciutadana, són reptes que es plantegen per a la pròxima legislatura. Es vota per decidir el sentit amb què la població vol que s’afrontin aquestes qüestions i per definir el marc polític per als anys vinents.(...).

No ens podem permetre defallir i caure en el pessimisme i la resignació que conduiria a quedar-nos on sempre. Cal defensar la llibertat com a ciutadans i ciutadanes i la sobirania com a poble per a mantenir-nos forts i resistents. Davant aquests reptes no és possible l’abstenció.

Siguem demòcrates responsables, votem amb consciència a qui millor representi la nostra manera de pensar. Siguem responsablement crítics, reconeguem els encerts de la feina feta, les errades també, demanem més i més accions valentes per transformar la realitat en tot allò que és possible.

Fem-ho amb el vot i amb la nostra participació activa a entitats, associacions, sindicats, partits, clubs, perquè volem millorar aquesta democràcia, no atacar-la com ho prediquen les dretes i l’extrema dreta nostàlgica del passat.