El calendari administratiu de Sri Lanka comença el dia 1 de gener, però, com a altres països del Sud-est Asiàtic (Tailàndia, Cambodja, Birmània, Laos i Bengala), l'any nou se celebra a mitjans d’abril (el 14 d'abril enguany). El canvi d'any va lligant a un canvi de lluna i, tot i que tradicionalment era una celebració de la comunitat Sinhala i Tamil que, a Sri Lanka és al voltant del 75% del total de la població, avui ho celebra, d'una manera o d'una altra, tothom, inclòs -encara que sigui amb menys entusiasme- la comunitat musulmana. El cas és que la nit del 13 d'abril (la nostrada nit de Cap d'Any) ja es notava una gran tranquil·litat als carrers singalesos, i el dia de Cap d'Any la bullícia de carrer tan característica de Sri Lanka era inexistent. Hi ha dues excepcions a aquesta estranya calma: els temples budistes que a determinades hores concentren força gent, i el mercat de Pettah (a la ciutat de Colombo) on sent molt majoritàriament comerciants musulmans celebren el Cap d'Any sense tancar els negocis.

Sigui com sigui, diria que Sri Lanka va acomiadar, tot just fa una setmana, un any amb algunes certeses que basta ser un poc observador per constatar-les. En destacaria les següents: La pandèmia de la covid-19 és cosa del passat. Les immenses potencialitats turístiques de l'illa són un autèntic perill de massificació. El sarong i el sari resisteixen, però el vestit occidental ha guanyat ja moltes posicions. La indústria tèxtil de l'Índia i de Tailàndia ha colonitzat el paisatge singalès (la venda als carrers de roba fabricada a aquests països –amb gran presència de falsificacions de marques internacionals- és impressionat, alhora que és símptoma d'un segur atzucac ecològic). La presencia militar sobre el territori és importantíssima, i l'escreix de militarisme governamental no té aturador (Sri Lanka té una despesa militar -declarada oficialment- que ja supera el 20% dels seus recursos), i, alhora, és un militarisme malaltís. No és una anècdota que, per exemple, a la ciutat antiga d'Anuradhapura s'hagin construït uns enormes dàgobes (stupes), i que el govern singalès les hagi dedicades a glorificar "èxits militars". És una fragant contradicció amb l'aclaparadora religiositat budista de la ciutat. De moment, no són massa evidents els efectes de la crisi climàtica. En aquest sentit, la vegetació exuberant, la pluja de gairebé cada tarda, les temperatures no més altes de les que fa temps són habituals... semblaria que Sri Lanka és un oasi aliè a l'escalfament climàtic global; però... les marees són les de sempre?, l'escassetat de fauna als parcs nacionals és normal? És una gran certesa que el conreu i la producció de te de l'antic Ceilan gaudeixen de bona salut. També ho és que recol·lectar fulles de te continua sent un treball per a les dones. Diuen, diuen, diuen que ho és per tradició (sic). A Sri Lanka no es fuma en els espais públics, i, no obstant això, és evident que el seu món no s'ha ensorrat. I una última certesa personal: A Sri Lanka el nombre de llocs de culte (especialment budistes) només és superat pel nombre de vehicles tricicle motoritzat –els famosos i sempre presents tuks-tuks-, i pot ser que només la proliferació de spas i d'habitacions de lloguer sigui similar a la de llocs de cultes diversos.

Ara bé, la gran incertesa amb què Sri Lanka començà el nou any té a veure amb la seva situació política, social, i econòmica: Aparentment, han superat els estralls de la guerra que, en el període 1983-2009, enfrontà el govern i la guerrilla dels Tigres d'Alliberació de la Terra Tamil (LTTE). I, tanmateix, la petjada del genocidi Tàmil és indeleble. Els odis no s'han superat del tot. En qualsevol cas, el que sembla marcar l'actualitat és el record del terrible atemptat d'abril de 2019, i, sobretot, la persistent crisi politicosocial. Les grans mobilitzacions populars iniciades a finals de març del 2022 han sigut apaivagades a cop de repressió, i d'aguditzar la crisi de deute que des de fa anys Sri Lanka manté amb la Xina. Tot i que al visitant pot passar-li inadvertida la tensió social, no posaria messions que la "pau social" sigui realment estructural. Ans al contrari, no descartaria nous esclats socials que tornin a posar Sri Lanka sota el focus mediàtics de la política internacional.

Una anècdota: en alguns pobles i en algunes ciutats mitjanes, les associacions de comerciants emeten per altaveus publicitat dels comerços. Pensava que eren missatges polítics o religiosos, però no, són missatges per incentivar el consum. Una de tantes contradiccions del país singalès: Poca capacitat adquisitiva combatuda amb publicitat. No vaig aclarir si també anunciaven l'adveniment del nou any. En qualsevol cas, desitj al poble singalès –especialment als homes i a les dones resistents- un bon i venturós any nou. I que, alhora, sigui un ferest any per a les elits corruptes singaleses.