cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 24°
32°

Barreja de blau i lila

Que m'agradi el color blau ja és notori, el que m'ha sorprès és la capacitat de fer-se’m present. El passat diumenge dia 2 d'abril, fou el dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, trastorn del qual el blau és el seu símbol. No hi vaig veure gaire ressò als mitjans, si més no, vàrem poder escoltar el dia abans al programa Dissabte Gran d'Ona Mediterrània, el colpidor testimoni de Gabriel Maria Pérez Fuster, pare d’Àgatha, una jove amb autisme sever i «un somriure llustrós meravellós». Intensos dies d’hàbits que conformen un «no parar», amb insuficient suport institucional, i angoixa per la incertesa del seu futur, podrien resumir la seva intervenció que, acabà, demanant major visibilitat, respecte, solidaritat i increment de l’ajuda oficial.

El dilluns dia tres, llegia 'Mai no caminaràs sol', un itinerari apassionadament vital que comença el 10-10-2008 i acaba amb un ADÉU LLUÍS, T’ESTIMAM!, el 7-02-2010 al Caló de Ferrutx. El testimoni té forma de bell llibre que protagonitza Lluís, i està relacionat de qualque manera amb l'autisme. De sobte, em va interrompre el so esclavitzant d'una notificació del telèfon mòbil. El to del WhatsApp anuncià la imatge d'un pòdium el dia anterior al triatló de Portocolom. Podreu veure que no té massa qualitat fotogràfica, manca el sot campió masculí que hagué de partir abans d’hora, i fins i tot a l'ampla cobertura mediàtica que va tenir l’acte, no apareixien aquests triomfadors, ja que eren de la categoria sènior, no elit.

El tema és un poc enrevessat, però a mem si me'n surt: La foto me l'envià el pare de Pere, el jove que quedà en tercer lloc a la prova, i a la vegada germà de l'esmentat Lluís. Per afegitó, el progenitor, Miquel Àngel, és l'autor de 'Lluís News' que, és el bessó del llibre 'Mai no caminaràs sol', on el pròleg redactat per Marc, el germà petit, anticipa la qualitat del text, del que ús en deix un delicat tast, ensems Maria Bel, la mare, el pare, i el germà «generador de pau» —mai del tot— absent. Pere, el germà gran completa el mosaic literari:

Marc desenvolupa una síntesi creativa premonitòria del bàlsam que, brollarà de les paraules del «pare narrador»: «El món blau és el món d'en Lluís, el reflex del seu caràcter. Una bombolla transparent, fràgil i silenciosa. En aquest delicat món respirarem tot el perfum de l'essència de l'amor que el fill destil·la i veurem la bonança en la blavor dels seus ulls. En aquest univers blau, ell és el sol que ens allunya dels núvols, el jardí fèrtil, la llum, el salmó que remunta un riu cabalós, l'àngel que és besat per un drac quan descobreix en ell l'esperit i l'essència de l'amor».

Barrejarem colors i ens aproparem al lila. El missatge que acompanyava a la foto també destil·lava amor i orgull pel fill present. No tant per la posició al pòdium d'aquest Dia sobre l'Autisme, que també, sinó més aviat per la col·locació davall d'ell, per a no superar en alçària a la guanyadora femenina. —El tenc ben alliçonat... Em digué el pare de forma joiosa i còmplice. Es referia a l'especial mostra de sensibilitat vers la equitat, alliçonadora de com combatre la discriminació indirecta. La imatge és de manual d’igualtat.

Potser no em creieu, però no he fet venir bé «quasi res» per compondre el relat. No sempre ha de confluir la desesperança, ni tampoc simplificar sinergies emocionals tractant-les de coincidències. Ah! Heu de saber que, la família Lladó-Sureda mai no camina ni caminarà sola.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.