El proppassat 5 de març em trobava entusiasmat amb el dinar pendent amb l’aliat Joan Riera Frau a Can Alcover, que havíem de tenir l’endemà. De sobte, llegint el Diari de Balears (https://www.dbalears.cat/
L’endemà, el 6, un poc abans de les dues de l’horabaixa, vaig arribar a Can Alcover. En Joan Riera ja hi era, al jardí. S’hi distingia un perfil humà encara ros i blanquet. Un cap pensatiu traient fum, per mor de l’activitat neuronal i de l’efecte del sol, protagonista del títol de la novel·la. Vàrem demanar marxar els pambolis. Després de l’habitual actualització d’agenda i d’exposició de quefers pendents per al 2023, envoltats de les verdors del jardí de Can Alcover i del fonoll i de les olives elegantment emplaçades als plats, vaig demanar a en Joan que em fes cinc cèntims de la novel·la. Per a mí, aquest nostre escriptor és un mestre, no només del periodisme. En Joan manté la classe heretada d’una família centrada a mantenir la cultura i la història ben vives, orientant els mallorquins, balears i la resta de catalans cap al futur. Estava una mica nerviós. La novel·la li ha suposat un gran sacrifici. L’editor, Guillem Rosselló Bujosa, hi ha fet una gran feina i, consegüentment, la manté com un tresor.
L’argument de la novel·la és fictici però es basa en fets reals. Narra els dies que passa un reporter mallorquí a Barcelona abans i després del “Primer d’Octubre”. Justament Riera va viure aqueixa experiència. L’autor aprofita per recordar la victòria catalana contra el feixisme el 19 de juliol del 1936 i la participació dels compatriotes en l’obtenció del secret de la bomba atòmica el 1945. Aquest periodista sempre ens ha recordat la presència mallorquina als principals esdeveniments històrics succeïts a Madrid i a Barcelona en els darrers 300 anys. Illencs morts defensant la capital catalana el 1714, mallorquins a Madrid durant el segle XIX i durant la introducció de les idees liberals, el nomenament d’Antoni Maura com a president del Govern del Regne d’Espanya, la defensa de Barcelona davant el feixisme… i ara aquest Primer d’Octubre. Mallorca hi és present sempre d’una manera minimalista però trascendental. Aquesta històrica cirera dels pastissos cuinats a la Península és el que en Joan Riera ens presenta amb la seva novel·la, que acaba amb un missatge indicant que tot és possible. De fet, la darrera paraula és un ‘Sí’.
En Joan manté l’esperança de la independència, esperança representada pel color verd que predomina en el disseny de la invitació de la presentació del llibre, un verd que ens envoltava al jardí, i que es distingia devora els pambolis servits. Un verd oliva, verd fonoll, però també de llorer reverdit des de finals de 2020 i principis de 2021 quan comença a rodar la primera novel·la del cavaller en Joan, coincidint amb els 700 anys de la profecia càtara: “La memòria esclava”. Un verd trèvol, de Sant Patrici, el vespre triat per a la presentació de la novel·la a la seu de la Fundació Sa Nostra, fa uns anys de logo verd. Un verd del jardí de Can Alcover, racó verd. El 17 de març, divendres, a les 19,00 hores, al carrer Concepció de Palma, "El sol sortí pel sud", un nou raig verd, mescla del groc símbol de les llibertats i del blau cel i marí. Verd, “Sí”.
