lluvia moderada
  • Màx: 16.26°
  • Mín: 10.79°
16°

El 24 de febrer, homenatge i memòria

Aquesta setmana és la del 24, un altre dia de memòria, homenatge i reconeixement a aquelles persones que perderen la vida per defensar les seves idees l’any 1937, en mans del feixisme: Emili Darder, batle de Palma, Alexandre Jaume intel·lectual i polític, Antoni Mateu batle d’Inca i l’empresari Antoni Ma Ques.

Un any més les institucions, Ajuntament de Palma i d’Inca, conjuntament amb la comissió 24 de febrer, formada per entitats cíviques, sindicats, partits polítics, commemoraran aquell afusellament amb un acte el diumenge 26 al cementiri de Palma, al Mur de la Memòria, enguany amb la lectura del Manifest per part d’Antoni Tugores, de Manacor.

Abans, durant tota la setmana un seguit d’actes a Inca «Inca té Memòria» al Claustre de Santo Domingo d’aquella ciutat, que culminarà el mateix divendres 24 amb una exposició i un acte al Claustre.

A Ciutat també un seguit d’actes culturals, la mateixa setmana. Vull destacar-ne el mateix divendres a les 12 el descobriment d’una placa al carrer on va néixer l’historiador, filòleg, assagista, el benedictí Josep Massot i Muntaner 1941-2022.

Presentacions de llibres a la Biblioteca de Cort diversos dies, llibres de recuperació de la història oblidada, silenciada, de tantes persones que visqueren els anys de la Segona República espanyola, el cop d’estat dels generals i la guerra incivil fins a l’any 1939, amb la dictadura franquista.

Actes d’homenatge i memòria, de tenir presents aquelles dones i homes que perderen la vida i també les seves famílies, amistats, companys de partits, que patiren la repressió ferotge, que hagueren de viure en silenci tants i tants anys.

Actes que any rere any es van celebrant no només el 24 de febrer, també a diversos pobles de les Illes en ocasió de la trobada de restes de les fosses comunes, gràcies als Plans de Fosses i Memòria Democràtica del Govern autonòmic, que enguany ha iniciat el quart, amb col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que obriran la fossa de Sa Coma, a Sant Llorenç, on poden trobar restes dels combatents republicans del desembarcament del capità Bayo.

Treballs conjunts de les institucions democràtiques d’esquerres i les entitats cíviques que han mantingut la reivindicació d’aquestes accions durant anys.

Un any més hi serem, amb la confiança que la necessària recuperació de la memòria és fer justícia i reparació, imprescindibles ambdues en una societat democràtica que assumeix el seu passat, la seva història, per encarar un futur sense revenja, sense oblit, sense silencis, perquè no es repeteixi, perquè no puguin tornar aquells nostàlgics del franquisme. I per a les generacions futures, que han de conèixer què ha costat la llibertat que ara podem gaudir.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.