algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

La Diada que vindrà

L'altre dia vaig llegir un article d'opinió de Miquel Maimó titulat 'Un genocidi? Sí, el 'nostre' genocidi' que feia una reflexió sobre la celebració de la Diada i el seu significat actual entrant en comparativa amb el Dia de la Hispanitat.

Primerament, cal dir que l'anàlisi que es fa de l'origen de la Diada és del tot encertat. Com a tants altres indrets d'Europa es commemoren uns fets que avui dia, i com bé diu l'autor de l'article, serien considerats crims de guerra.

I és que la nostra història és plena de violència, invasions, persecucions de minories i assassinats massius. No en podem defugir d'aquests fets que marquen grans dates i celebracions arrelades en el si de la societat. Però no s'entén llavors, quan s'entra en la contradicció que es posa sobre la taula: per una banda, una crítica ferotge al Dia de la Hispanitat i per altra una reivindicació de la Diada.

Arribats a aquest punt de l'article he de diferir en l'opinió de l'autor. Es pretén de manera totalment errònia, des del meu humil punt de vista, comparar el naixement d'una cultura comú en diferents territoris enfront d'una exportació d'una cultura preexistent imposada mitjançant la força a terres d'ultramar. I és que, com bé exposa l'autor, per una banda, tenim una cultura que s'estén arreu allà on les conquestes violentes i l'extermini de la gent que estava assentada en aquells territoris ho permeté. I no sols això, sinó que aquesta gent violenta hi arribà per establir-s'hi, i en són prova els llinatges que avui dia segueixen en aquells territoris i els lligams culturals i idiomàtics que els lliguen amb la terra d'origen dels conqueridors.

Per altra banda, la Corona de Castella, tres-cents anys més tard, replicà el mateix patró de comportament, aquesta vegada en direcció contrària. I és que no ens podem escudar en el fet que es tracta de dos bàndols enfrontats, un defensor de la voluntat popular i l'altra de l'imperialisme com si aquest fos una fracció d'una obra de ficció intergalàctica.

Cal posar les coses clares i començar a parlar de l'imperialisme com el que és, la fase superior del desenvolupament capitalista, i no el bàndol dels 'dolents' segons interessi.

Malauradament gran part dels estats actuals, en la seva diada nacional, les forces armades en són un dels principals partícips. Tota la parafernàlia castrense i les floridures de nacionalisme estatal del 12-O es donen precisament per això, perquè es tracta d'una diada nacional d'un Estat. És aquesta una pràctica que s'hagi de perpetuar? Aquest és un altre debat. El que hem de tenir clar és que la Diada és un dels actes civils més antics d'Europa i com a tal és un autèntic tresor. Pens que un dels grans valors de la Diada són tots els actes socials i culturals que l'envolten que li atorguen un valor ulterior al del debat nacional.

Així el debat del dia de la Diada pens que ha quedat enterrat ja fa estona per la gran consciència social que es té vers la data del 31-D, no obstant no podem abaixar la guàrdia. Estem en un moment delicat, en aquests darrers anys ens trobem en plena desfeta de les organitzacions juvenils catalanistes que han estat els grans valedors de la Diada més política. El SEPC secundària ha quasi desaparegut, el SEPC UIB es troba en hores baixes i Arran en plena escissió de fa un parell de mesos. Pareix que l’únic espai d’organització catalanista juvenil en creixement es troba en l’Aplec Jove, un espai que just ha començat el seu camí encara per acabar de definir. La socialdemocràcia durant aquests vuit anys de govern, lluny d'incentivar polítiques lingüístiques i d'integració cultural ha desmobilitzat com sempre i ens trobem a les portes d'una cita electoral clau.

Queda doncs en les nostres mans el fet de donar continuïtat a la Diada, mantenir-la i estendre-la a les capes de la societat que no se senten representades per aquesta data o que, directament, la desconeixen. Pens que hem de ser conscients que aquesta terra nostra, com contava en una novel·la gràfica una olivera mil·lenària, ha estat terra d'acollida i de passada de nombroses civilitzacions molt abans del 1229. I és que d'ençà de la segona meitat del segle XX hem viscut un repoblament amb gent nouvinguda d'extracció popular amb la qual no hem estat capaços de trobar una fórmula integradora i que han de poder trobar en aquesta terra ca seva i també, evidentment, ca nostra.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Mallorquín, fa 29 dies
Mientras quede un solo mallorquín en pie, Mallorca nunca será catalana.
No pasarán 💪🏼
Valoració:0menosmas
Per La catalanitat de les Mallorques, fa 30 dies
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
Valoració:4menosmas
Per és la meva glòria, fa 30 dies
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per català i no d'altra nació, fa 30 dies
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"

(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:4menosmas
Per la catalanitat reviu, fa 30 dies
"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per perquè som catalans, fa 30 dies
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per la unitat de Catalunya, fa 30 dies
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:5menosmas
Per ben positiu, fa 30 dies
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:5menosmas
Per @Mallorquín, fa 30 dies
Així m'agrada, que no ho neguis ni intentis confondre al personal amb cortines de fum. Per un pic dones la cara vera. Enhorabona.
Valoració:5menosmas
Per arg, fa devers d'un mes
@ Mallorquín

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente