cielo claro
  • Màx: 22.63°
  • Mín: 13.08°
22°

Públic o privat impacte territorial

Una de les coses que manco m’agrada de l’esquerra és la seva pretesa superioritat moral. Segons la seva versió: ells són els que defensen els interessos generals, els que no són d’esquerres no és que defensin altres concepcions i plantejaments igualment legítims, defensen interessos espuris i particulars. I a partir d’aquí com que ells són els bons de la pel·lícula poden fer i dir el que vulguin.

Aquest preàmbul és important per contextualitzar el debat al que em vull referir. A les Balears tenim un imperatiu categòric: contenir el creixement. Tenim una escassetat brutal de sòl apte per les necessitats existents. I tenim una infumable diarrea normativa i de tramitació que complica qualsevol adaptació territorial. Bàsicament ens movem en aquests tres àmbits molts de pics contradictoris.

L’ordenació del territori pretén planificar de manera coherent i harmònica els diferents usos i activitats, maximitzar els rendiments i reduir les deficiències. Aquesta planificació per definició es fa sense entrar a analitzar la propietat del terreny. Si a una banda fa falta un equipament així s’ha de determinar independentment si és propietat d’una persona o d’una altra, independentment si és propietat pública o privada. Si la població necessita un parc públic els terrenys seran els millors situats per aquesta funció sense mirar de qui són ni si són de l’administració o d’un particular. Aquesta és la teoria. Una teoria lògica i coherent amb el principi d’igualtat perquè la llei és igual per tots siguin persones públiques o persones privades.

El Govern Armengol s’ha especialitzat en cercar solucions específiques per determinats casos. Bàsicament pels seus casos. El 2017 l’executiu balear va aprovar la llei d’urbanisme, resulta però que el primer decret llei de l’any 2018 ho va dedicar a establir una via extraordinària per executar equipaments públics educatius, sanitaris o socials. A través d’aquesta via es pot fer una escola pública a sòl rústic. Més recentment el Govern ha impulsat una normativa que exonera de llicències municipals als refugis de l’Ibanat, molts d’ells situats a les categories de sòl rústic amb més alta protecció. Podríem xerrar dels parcs verds... I l’apoteosi d’això és el centre Rafel Nadal que fou objecte d’una regulació concreta especial perquè fos possible. Aquests són exemples de canvis normatius que suposen situar o permetre en sòl rústic coses que a la generalitat de les persones no se’ls permet.

Resulta evident que un refugi o un hospital té el mateix impacte en el medi ambient i en el paisatge tant si és públic com si és privat. Com resulta evident que si es considera que determinats canvis en l’ordenació del territori requereixen d’uns controls resulti que si ho fa l’administració aquests controls desapereguin i si fa exactament el mateix un particular aquests controls esdevenguin tones de burocràcia i endarreriment.

Quan s’han de fer tantes excepcions a l’ordenació general el que hauria de succeir és que s’assumís que alguna cosa no funciona adequadament en aquesta ordenació general. Si els poders públics han de cercar subterfugis discriminatoris per poder per exemple fer una escola, aleshores, és que l’ordenació general s’ha de repensar.

El drama és que els mateixos que fan l’ordenació general i constaten les seves mancances fent-se excepcions a la seva mesura neguen amb menyspreu i ficats en el paper de grans defensors del territori el repensament d’aspectes que ells mateixos han demostrat amb les seves decisions que necessiten millorar.

Josep Melia Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni F, fa dervers d'un any
L'Hotel Formentor, un altre privilegiat que té cera del Corpus, o, presumptament, ha ben untat els cerers per tenir-la.
Valoració:1menosmas
Per oh, fa dervers d'un any
Ben dit
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente