Segons les pròpies estadístiques del Bisbat la mitjana d’edat del clergat és de 74 anys, mentre les noves vocacions són una cosa molt més anecdòtica que numèrica. De fet la notícia és proporcionada pel mateix bisbe Taltavull, amb motiu de tenir ell mateix 75 anys, per la qual cosa se l’hauria de rellevar.

No cal dir que qualsevol empresa en aquestes circumstàncies ja hauria tancat, però... amb l’Església hem topat. Hom diria que ressuscita abans de morir, o molts fantasmes amb canongia, i altres aprofitats, no la volen perdre. En qualsevol cas és qüestió de temps, però poc, que caldrà arbitrar solucions molt més salomòniques que divines per prorrogar l’agonia. Si hi ha una cosa que no falla mai és el pas del temps, i si com diuen els experts, més que els nombres estadístics cal fixar-se en la tendència evolutiva, doncs pitjor: no hi ha possibilitat de relleu natural. Els capellans continuaran envellint un any més cada any, però no molts més per simple expectativa de vida.

Els convents es mantenen important monges d’Amèrica llatina, mentre les escoles dites catòliques donen més mostres de feixistes que de religioses, com estam veient en l’escàndol de la Salle, que no és un cas excepcional. El que és excepció és que s’escapi del control de l’escola, es faci públic, i el públic recordi que aquestes escoles estan subvencionades amb la hipocresia de la “llibertat d’ensenyament”, finalment pagant privilegis als rics. L’animal aquell que bramava per les finestres del col·legi major de Madrid ha estat readmès i allà no ha passat res. Curiosament havia estat alumne de Monti-sion.

L’Església deu esser un dels pocs sectors on, literalment, qualsevol temps passat va esser millor. Ja ho deia l’Arxiduc: “Sembla que antigament el clero de Mallorca tenia molt de poder... hi ha molts beneficis que certament són molt antics, a penes no hi havia una família una mica acabalada que no fes seguir la carrera eclesiàstica a un dels seus fills... A Mallorca el capellà, com a tota Espanya, és un home del poble en el sentit estricte...” Això darrer ha estat una pota de la nostra cultura, però ja no: actualment els seminaristes són menys que els dits de les mans i extracomunitaris.

Els darrers anys les principals notícies sobre l’Església tenen més a veure amb escàndols, i tot indica ha estat el modus operandi dels darrers 2000 anys. La diferència és que els primers 1800 foren d’absolutisme o quelcom semblant, amb l’Església formant-ne part, i els 180 següents de Franco, o quelcom semblant, si bé amb intervals curts de democràcia, però amb l’Església a favor dels altres. El problema per a aquesta institució és la democràcia, fins i tot la democràcia espanyola, a la què no s’hi adapten.

Abans eren part del mando y ordeno i en conseqüència els abusos sexuals dels clergues no existien en no poder ni parlar-ne. Amb la democràcia i el nivell cultural actual qui més qui manco ha perdut la por i ho denuncia. De la pederàstia amb clergues implicats calen explicacions als tribunals ordinaris, com qualsevol altre acusat. Si després Déu ja dirà la seva és el seu problema, però de cap manera poden continuar burlant la famosa justícia “igual para todos”.

La jugada de les immatriculacions d’"Aznar" tampoc no s’entén, ni la pardaleria d’un govern socialista envers aquest tema. En qualsevol cas, si això d’apropiar-se de places públiques i altres bens comuns ho diguessin els Evangelis, cosa que no crec, també seria un bon motiu per apostatar.

La resta de fenòmens de l’Església com a part incrustada, encara, en la nostra història i folklore donaria per a un concili, que si fos tan llarg com alguns que han durat dècades, en acabar ja no quedarien capellans en edat laboral, aleshores se’ns plantegen un caramull de preguntes, tantes, que si feim un poc més el colló ja no serem a temps de contestar:

Pot continuar l’Església sense capellans? Es crearan fundacions neofeixistes per a gestionar l’immens patrimoni acumulat? Donaran permís a venedors de motos per a dir missa? Qui cobrarà l’entrada a la Seu? Qui pagarà les obres de la Seu? De qui és la Seu...