algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
16°

És clar que sí es pot!

La pujada dels preus –en general, però, especialment, els dels productes bàsics per a una existència material digna- és un tema crucial. La dinàmica inflacionista és un turbo accelerador de les desigualtats, altrament dit, els més perjudicats amb escreix per la pujada de preus són els sectors socials no rics, és a dir, la majoria social. Aquest és el problema polític, i no la inflació que pugui "patir", posem pel cas, la indústria del luxe que, dit sigui sense embuts, m'importa un rave!

Ras i curt: la situació de necessitat de les persones humils no amainarà sense mesures estructurals. Per exemple, amb polítiques antimonopolistes, major pes del sector públic en sectors essencials, reforma fiscal que garanteixi de debò una certa justícia fiscal, etc. Però, també poden ajudar a apaivagar-la amb mesures conjunturals, com ara intervenir en la fixació de topalls de preus de determinats productes de primeríssima necessitat.

Això de la intervenció pública de determinats preus era el que, fa unes setmanes, semblava proposar la vicepresidenta segona i ministra de treball i economia social d'Espanya, Yolanda Díaz. Pot ser que m'hagi despistat, però em sembla que aquesta proposta, que ben segur alleujaria la gravetat de carències matèries de molta gent empobrida o en risc d'empobriment, ha desaparegut del debat polític i social. Si no record malament, es va titllar la proposta d'impossible, de contrària a la legislació de la UE. S'impugnà a base de xerrameques de mitologia neoliberal. En definitiva, operà el mecanisme de "There is no alternative", és a dir, del famós TINA, l'eslògan de Margaret Thatcher de "No hi ha alternativa", o "No hi ha elecció".

Però, com la mentida té les cames curtes, la setmana passada ens assabentàvem que el Govern de Grècia posava topalls als preus de productes bàsics. Veritablement, ens assabentàvem amb dificultats car la mesura del govern d'Atenes va passar inadvertida a gairebé tots els mitjans de comunicació d'abast estatal i local. Tanta sort que algun "diari de províncies" se'n va fer ressò.

Tinc per segur que l'objectiu d'una democràcia decent hauria de ser garantir a tothom el que es proposa en un recentment publicat estudi de FOESSA i Càritas: Un "Pressupost de Referència per a unes Condicions de Vida Dignes". El contrari és entrar a un pantà de desdemocratització força perillós.

En qualsevol cas, i tornant a l'assumpte que motiva d'aquestes ratlles, amb l'escassa informació disponible, sóc incapaç de fer una valoració de les mesures concretes que s'han posat en marxa al país hel·lè en matèria de control de preus de productes bàsics. Però, i això és el que és fonamental, em basta per afirmar: És clar que si es pot!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.