A l’article anterior ens havíem quedat, o gairebé, que apareixia el senyor Jarabo a la tele, visiblement desencaixat, i feia un discurs què pareixia del PP de quan robava, però el problema, deien, era que no ho sabien comunicar, o el discurs de Marx (Chico), quan explicava, ara sí, que espiaven millor que Villarejo, o quasi (traducció lliure): “Dilluns vàrem anar a vigilar la casa, però ell no va sortir (no hi era)... dimecres sí que va sortir, però nosaltres no havíem anat a vigilar... dijous ni vàrem a anar a vigilar nosaltres ni ell va sortir, o sigui que estam empatats”. Mutatis mutandi una escena del què, atès el que n’ha trascendit, deu esser una reunió del tripartit governant a Cort o al Consell.

Ja són molts d’anys, massa, que vivim de fer el colló, de vendre fum, de fer creure que el sol i platja que ens ha anat tan bé fins ara és mèrit del govern de torn: “España va bien” deia Aznar, “Las Baleares van bien”, diu Negueruela. Sí (en principi no és mentida), però només per a alguns, i només valorant el què interessa a curt termini. A llarg termini, no diguem ja per a la pròxima generació, no tenim ni idea del què pot passar, però tots els indicis són cap a pitjor, i aquest estiu n’és un bon botó de mostra i avís. No són bromes: quan suposadament tenim un programa de sostenibilitat resulta que en tot l’estiu no davallam de 30º (a l’ombra, què pot passar al sol?), amb alguns dies de 40º.

Això tot sol ja provoca que es multipliquin les hores de aire condicionat en marxa, cosa que ja rebenta el suposat programa de sostenibilitat, en fer una despesa d’energia extra, precisament quan ja estàvem al màxim de gastar energia, enlloc d’estalviar com manen els compromisos de les cimeres climàtiques. No es compleixen els compromisos sinó que col·laboram en l’augment progressiu de les temperatures. És una altra espiral cap al pitjor escenari. Però atenció: no tothom pot pagar tant d’aire condicionat, n’hi ha que no en tenen. N’hi ha que no tenen habitatge digne, alguns ni tenint feina, que tampoc no en té tothom. Aquests dies també s’ha parlat molt dels cavalls que no poden estirar una galera el dies extrems, doncs aquest mateixos dies hi ha manobres que tenen feina física al sol, i aquí sí que no hi ha teletreball que valgui. Així doncs “Baleares, ya no va tan bien”.

Ni España, ni l’Europa de l’Est, ni Borneo, que van molt bé per explicar problemes d’enfora, que adesiara serveixen per entendre que passa aquí. Doñana està pràcticament eixuta, si no hi plou aviat no hi podran recuperar forces els aucells migrants que van cap a Àfrica, però el govern d’Andalusia diu que encara poden fer més pous. Els rius de centre Europa estan perdent la fauna endèmica a marxes forçades per mor de l’agricultura química, cosa que ja ha passat al mar Menor, just a llevant d’Eivissa. Els russos cremen el gas fòssil per a que quedi clar qui els té més grossos... Els llibres de text de geografia de fa mig segle deien que, a Sevilla i Córdoba, alguns dies els termòmetres havien arribat als 40º, i tota la classe exclamava: “Uro!”

I ara m’he perdut... Érem a... Sí, hem tornat a deixar el senyor Jarabo amb aquella cara de pomes agres... Per acabar de despistar el dia següent es va retirar la proposta de... la cara de pomes agres de Jarabo... És que no s’entén res.

L’anunci pareix esser que era donar 1,4 milions d’euros als hotelers de la Platja de Palma que, aferrau-vos, sortirien de l’ecotaxa (impost de turisme insostenible). Quinze dies abans els del Consell havien fet una performance molt semblant, però donant els doblers al Mallorca. Això darrer sembla que era un compromís de no sabem què i han de cercar una fórmula per donar els doblers als del futbol, però que sembli decent. Entre i entre, acusacions de marxistes (dels germans Marx), que si Grouxo ja ho havia explicat (“La part contractant de la primera part...”) que si Harpo havia dit... (!?), però...

Tornem a la casella de sortida: no hi cabem. I aquí s’escau comparar-ho amb el famós camarot dels germans més famosos del cinema, però no ho faré, que no me diguin que ho he fet aposta. Però si hem de posar un poc de sentit comú a tot això, allà on no hi caben no n’hi han de ficar més, i si no n’hi han de ficar més no té sentit una partida per a promoció turística, que tanmateix no ho és. Si de cas erà compra de vots, o voluntats, o llevar doblers de serveis socials per donar-ho a empresaris privilegiats. Que a més això es faci amb els doblers l’ecotaxa, es digui impost de turisme insostenible, o es digui impost dels germans Marx, és immoral.