Uep. Què feis de bo?

S’altre dia vàrem anar a un sopar amb una mena d’Arévalo d’amfitrió. Un dels acudits em va transportar al passat (calma, obviaré els homòfobs), un que suposava que tot el cinema en versió original és en anglès. No record bé si ja vos he contat que tenia una clienta que em demanava pel «cinema anglès, el Rinoier». En explicar-li que no era «anglès» sinó «en versió original» em va mirar fent una pausa i contestà «és el mateix». I encara avui seguim així. «No la posis en francès» és la resposta d’amants descremats de la versió original. La influència anglosaxona va molt més enllà, però. Anomenam «Amèrica» als Estats Units (quan Amèrica és molt més gran, de debò. Vos ho promet), volem fer festes de graduació amb ball d’hivern (?), Jalowey (festa Irlandesa semblant a demanar fresses que coneixem pel cinema de por) i ara començam a pensar que comprar una arma de foc és un dret constitucional. Literalment.

Literalment. La gent ja diu «Són les dues, literal» també per contagi anglosaxó. Mem, si no hi ha una forma hiperbòlica o metafòrica, tampoc n’hi ha una de literal: «Hi ha quatre gats», forma hiperbòlica de «no hi ha ningú» en contraposició a «Hi ha quatre gats, literalment» de «tanquen el bar i han d’engegar els quatre clients ebris que queden».

Ja està, me’n vaig que miraré una pel·lícula en versió original, literalment. Potser en rus o en italià, despèn de l’idioma en el qual s’hagi rodat.

Aman Nòlem (ell/això)