algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

L'ofensiva soterrada contra la llengua

Des que els Països Catalans (abans Corona d'Aragó) varen perdre la sobirania a mans dels aleshores tots dos regnes d'Espanya i França, el setge al principal tret d'identitat de la Nació ha estat permanent. Permetem-nos, a l'hora de comentar-ho, una consideració prèvia: les nacions es forgen a partir de trets molt diferents, segons les circumstàncies, tot i que n'hi ha que generalment resulten rellevants. Podem dir, sense temor a equivocar-nos, que la llengua, històricament, posem per cas, no ha tengut el mateix pes per a la identitat nacional de Catalunya (o dels Països Catalans, si ho pluralitzam a lamanera del gran Joan Fuster) que per a la d'Israel. En el cas d'Israel, històricament, per a mantenir la pròpia identitat nacional, ha pesat molt més la religió. Sigui com sigui, encara que la llengua no en fos l'element primordial, emperò, a l'hora de forjar l'Estat d'Israel, també hi ha tengut un pes important. Encara que la identitat israeliana s'hagi basat més en la religió que no en la llengua, al final també s'ha recuperat l'hebreu com a llengua nacional d'aquell estat. Per a la identitat nacional irlandesa, la llengua ha tengut un pes relativament petit: s'ha fet independentisme, a Irlanda, en anglès. Però, a hores d'ara, el gaèlic irlandès, amb menys parlants que catalanoparlants hi ha a Palma, capital de les Illes Balears, és llengua plenament oficial de la Unió Europea. Mentre que la nostra, amb deu milions de parlants, no té gaires opcions de ser-ho. El gaèlic irlandès no ha estat fonamental -ni tan sols important- per a la formació de la nació irlandesa. Però avui aquesta llengua, a Europa i al món, compta.

A l'àrea dels Balcans, i al Caucas, i a bona part de l'Àsia, allò que compta, fonamentalment, per integrar una nació, és haver-hi nascut i tenir-hi generacions endarrere. Fer-ne part de temps resulta fonamental. Per això l'accés de nouvinguts a la nació, en tant que nacionals, hi resulta molt complicat. A la Xina dels han és gairebé missió impossible. A les repúbliques turkmenes, és, com a mínim, difícil. A la zona balcànica, tu ets part d'una determinada nacionalitat no per elecció sinó per tradicció.

Nosaltres acceptam els nostres connacionals per decisió. Com solia dir en Carod-Rovira, els catalans naixem on volem. Naixem arreu del món. Som catalans perquè així ho hem decidit. I formam part d'una nació integrada per la Catalanofonia perquè així ho volem. La nostra posició, en aquest sentit, resulta molt més oberta, infinitament més oberta, que no la balcànica, la caucàsica o l'asiàtica. Tothom pot arribar a formar part de la nació catalana, si així ho decideix.

En les nostres circumstàncies, el pal de paller de la nació, la columna vertebral, el tret d'identitat fonamental és la llengua. Només aquest fet explica que portem més de quatre segles de pressió per part dels estats que han ocupat el territori on s'assenta la nostra nació per tal de fer desaparèixer (o de residualitzar, o de convertir en no nacional) la nostra llengua (nacional). És a dir, la llengua catalana. Primer va ser la noblesa castellanitzada i provinciana, que, volent medrar a la cort, necessitava adaptar-se a la llengua d'allà. Darrera la noblesa esmentada (no gaire noble, en aquest sentit almanco), hi va anar la burgesia incipient, que volia assemblar-s'hi, en comptes d'apuntar-se als pressupòsits de la Revolució francesa. Llavors ens enviaren l'exèrcit (primer a la part sota França i després a la que es troba sota Espanya). Darrere l'exèrcit, posant el peu dalt el coll del desprestigi de la nostra llengua nacional (que havia estat forjat en el temps immediatament anterior), començà la persecució pura i dura, forjada a base de prohibicions, de càstigs i de batcollades sistemàtiques.

La persecució ha estat oberta i descarnada durant les etapes dictatorials (la més contundent de totes, el franquisme, encara de memòria per a molts dels que avui formam part d'aquesta societat). I s'ha basat en una certa dissimulació durant determinades etapes de democràcia formal. Ara som en una etapa intermèdia: ja no es dissimula com fa tres o quatre dècades (en què, almanco en el discurs públic, ningú no s'atrevia a pontificar contra la normalització del català), però tampoc no som en una etapa com les dictatorials. No es poden perseguir descarnadament determinats usos del català, però es fa tot el possible per obstaculitzar-ne la normalització a determinats àmbits. Com que sembla que el que està més avançat és l'educació (on encara som lluny d'allò que fóra plenament normal), aquí es concentren ara mateix tots els dards. Per això el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya molla allò que com a mínim s'ha de fer un 25% d'ensenyament en castellà pertot arreu (no diu res de mínims de català, perquè això realment no els importa). I per això hi ha un setge jurídico-mediàtic contra la nostra llengua. Des del meu punt de vista, hi hem d'estar molt (am)atents, perquè no fa falta ser don Miguel de Unamuno per saber que la llengua és la nació, la sang del nostre esperit col·lectiu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."
Josep Joan Casasnovas (2022)



https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html
Valoració:1menosmas
Per arg, fa 10 mesos
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:1menosmas
Per Biel, fa 10 mesos
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.



Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix, o similar, sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, Rafel Horrach i Llabrés, etc.
Valoració:1menosmas
Per Mallorquí, fa 10 mesos
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es pancatalanisme invasor
Valoració:-3menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 10 mesos
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Valoració:-1menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 10 mesos
Bon article. Potser jo afegiria la creuada contra els càtars i la relació amb el simpàtic dimoni català (molt maniqueista i càtara). D'altra banda, responent a Reflexions, culpar els forasters exclusivament de la situació lingüística és inoportú. La presidenta de la confederació empresarial que aglutina milers d'empreses presidides per illencs catalans nom Carmen Planas i parla públicament en castellà. Com ella, els Escarrer, March, Delgado -com Carlos Delgado -, Barceló.... Un foraster arriba a Mallorca i troba que els mallorquins que dominen econòmicament, els seus caps i supervisors, parlen castellà i no exigeixen el mallorquí o català de Mallorca. La culpa no és del nouvingut.
Valoració:2menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 10 mesos
Alerta: "a la manera del gran Joan Fuster" el corònim que necessita la nostra nació és "Catalunya"; no "Països Catalans".


"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)



Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".


Valoració:1menosmas
Per reflexions, fa 10 mesos
Quan algú a casa d´altri s´hi adapta, és una norma universal, només faltaria. Doncs, els nouvinguts, si volen una bona integració amb la societat i la llengua catalana també ho haurien de fer ! El problema sorgeix quan alguns forasters venen ací amb un desmerescut i irreal complexe de superioritat, i es creuen que perquè parlen la llengua, teòricament espanyola, poden mirar per damunt de l´espatlla als que són catalanoparlants. I ja no diguem si a sobre en fan bandera i motiu de confrontació ! Tan sols per aquests fets no són mereixedors d´habitar entre nosaltres, una idea acceptada en tots els països de l´ordre mundial.
Valoració:4menosmas
Per Magnífic resum, fa 10 mesos
Magnifica explicació resumida. Gràcies i enhorabona.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente