Mon pare, un home de vuitanta-un anys, que en sis mesos va patir dos ictus, durant l'any passat, que principalment li va afectar al llenguatge, la psicomotricitat, la coordinació i l'agilitat, però que, com a conseqüència, va deixar de ser un home autònom i independent, per passar a dependre de terceres persones en moltes activitats del seu dia a dia.

A part d'aquests greus contratemps de salut que han capgirat la seva vida, fa unes setmanes rebia estranyes cridades d'una companyia de telefonia (Orange, si es pot fer públic), la primera vegada que jo vaig contestar a una d'elles els vaig dir que mon pare no tenia res que xerrar amb ells. Però ja la segona vegada que vaig atendre una altra cridada, em vaig quedar esgarrifada quan li reclamaven el pagament d'unes factures. Inmediatament vaig posar-me en contacte amb el meu operador de telefonia mòbil, amb qui tenc contractada també la línia de mon pare, però tot estava en ordre i per a la meva tranquil·litat em varen recomanar xerrar directament amb atenció al client d'Orange per a saber exactament què li demanaven.

Així ho vaig fer, i no donava crèdit al que em deia l'agent que tenia al altre costat del telèfon. Segons li constava mon pare havia contractat una línia de telèfon fix, televisió i internet a un domicili, que no era el seu, on ni tan sols té telèfon fix i, molt manco, no sap què és Internet i per a què serveix. Però, l'alta s'havia fet amb el seu nom complet i el seu número de document d'identitat, i supòs que també en el seu moment, al mes d'abril, donarien el seu telèfon mòbil de contacte, des de l'alta no havien fet front a les factures i aquesta companyia, passats sis o set mesos, va donar de baixa aquest contracte i, és clar, li reclamaven el pagament del servei ofert, suposadament, a mon pare, com a titular de l'alta.

Vàrem tenir que presentar la denúncia dels fets a la Policia Nacional, seguint les instruccions donades per la persona del servei al client. L'agent de policia em va demanar si podia contactar de nou amb la companyia perquè em facilités el número del compte corrent que havien donat, però una altra agent d'atenció al client d'Orange es va negar, al·legant la protecció de dades. Del tot inaudit, que si en teoria el titular és mon pare no ens donin aquests dades que em demanava la policia, com a única resposta vaig obtenir que eren una companyia seria.

No pot ser-ho molt si fan altes sense contrastar la veracitat de la persona que, suposadament, la fa, com una còpia del document d'identitat, o una còpia de l'empadronament del titular en aquell domicili, per citar dos exemples. Però qui hagi estat el que va fer la usurpació de les dades personals de mon pare de manera fraudulenta i amb malicia, traïdoria i premeditació, no té cap justificació ni perdó. Aprofitar-se d'una persona gran, fràgil i vulnerable, per estalviar-se uns centenars d'euros per veure tot tipus de canals de televisió i connexió a Internet tot el temps que va poder allargar la seva malifeta. Algunes persones contribueixen a que la societat sigui més injusta, despietada i malalta del que ja ho és. Trista realitat, i moltes vegades les víctimes són gent gran, malauradament!