muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín:
13°

Dret a consumir en català: De debò?

Vull suposar que estem d'acord que, perquè puguin fer-se efectius, els drets han d'anar associats a uns deures i unes responsabilitats. Aquest axioma -és a dir aquest principi, en termes aristotèlics, evident i irreductible- és aplicable en matèria de drets lingüístics en l'àmbit del consum? La pregunta ve a tomb d'alguns continguts de l'esborrany de l'avantprojecte de llei de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears.

Sens dubte, és positiu que a l'article 29 de l'esmentat esborrany d'avantprojecte de llei -el que fa referència a la llengua utilitzada en les relacions de consum- s'estableixi que "en les relacions de consum que regula aquesta Llei, els consumidors tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no poden ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin".

En cas d'aplicar-se efectivament aquest precepte legal, desapareixerien d'arrel bona part dels casos de vulneració de drets lingüístics, que tan insistentment i encertadament denuncia, com cap altre mitjà de comunicació, dBalears. Altrament dit, als comerços i als locals i terrasses de restauració tindrem dret de ser atesos en català, a més de per normativa lingüística, per normativa de consum.

Però tinc la impressió que, de facto, no hi ha ni deures ni responsabilitats que garanteixin aquest nou dret com a consumidors. A tall d'exemple, no conec que hi hagi cap intenció d'acabar amb la vergonyosa absència absoluta de formació ocupacional de català, i en català. I, encara més important: No hi ha notícies sobre la imprescindible modificació del Decret 20/2015, de 17 d'abril que, en el seu article 111, estableix que en els establiments de restauració de les Illes Balears "s'ha de disposar de personal que parli alguna de les llengües oficials de la comunitat autònoma". La conclusió és evident: seguirà sent legal que no hi hagi cap persona a la plantilla que tingui el deure de saber que és "un cafè amb llet", i, a sobre, a l’hora d’exigir responsabilitats tothom farà més voltes que un ca dins una senalla.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llull, fa 3 mesos

Volem deures i responsabilitats?
Volem salvar la llengua catalana?
Doncs l'única manera és que sigui l'única oficial. Així tothom estarà obligat a aprendre-la i emprar-la.
La resta és fer-se trampes al solitari.

Valoració:2menosmas
Per Discriminació personal, fa 3 mesos

En comptes que m´atenguin en castellefiscós insuls o en català prefereixo aquest últim sens cap mena de dubte. Per tant ja fa bastant de temps que a certes botigues les discrimino per aquest concepte i, tan sols compro en les segones. Com que m´ofereixen aquest plus lingüístic, jo les prefereixo per a comprar a les primeres.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente