Potser el nom no us sonarà, però ha fet films amb Ridley Scott, sense anar més lluny. I ha rebut premis importants, com a actriu, a nivell internacional. Golshifteh Farahani, que encara no ha fet els quaranta, deu ser una de les actrius iranianes més conegudes arreu del món. I ho és no només perquè destaca en la seua professió, sinó també pels seus gestos. A l'Iran, els teòcrates no se la poden carregar directament, perquè és massa coneguda a fora, però li tenen el mateix apreci que el Trio de la Benzina té al president Puigdemont. Per si de cas, emperò, na Golshifteh s'ha procurat la doble nacionalitat iraniana-francesa. No fos cas. I no para pel seu país d'origen.
Sigui com sigui, Golshifteh Farahani constitueix un referent per a les dones iranianes que han decidit moure's contra la dictadura i reivindicar els seus drets civils. De fet, n'hi ha un caramull. Ara fins i tot les afganeses ho estan intentant, davant el silenci còmplice (amb la dictadura) d'Occident. I del feminisme nostrat.
Llegint sobre l'actriu persa, em ve al cap una anècdota que vaig trobar a L'home revoltat, de Camus, en què l'autor explica que, durant el primer franquisme, alguns catòlics espanyols es negaven a combregar perquè el règim ho feia obligatori. Ells volien combregar, però trobaven, èticament, que no ho havien de fer mentre Franco anàs sota pal·li. No sabem si Farahani és musulmana o no. Però sí que sabem que rebutja la vestimenta tradicional perquè a l'Iran la imposen. I, per solidaritzar-se amb les dones del seu país que treballen per la seua llibertat col·lectiva i individual, l'actriu, fa uns anys, va decidir sortir fotografiada nua (amb un nu integral) a la revista francesa Madame Figaro.
No sabem si Golshifteh és musulmana o no. No sabem si està a favor o en contra de la vestimenta tradicional. Però sabem que, mentre hi hagi dones que hagin de vestir d'una determinada manera per imposició (religiosa, social, familiar, del pare o del marit), no hi ha més manera de treballar per la llibertat (d'acceptar o de no acceptar determinades tradicions) que fent-se una foto en pèl i publicant-la. O passant d'imposicions (encara que un cregui que tenen tot el sentit del món, com els catòlics espanyols que no combregaven). Gran, Golshifteh Farahani!
