Avui 4 de maig els madrilenys i madrilenyes voten qui ocuparà els seients a l’Assemblea legislativa. Unes eleccions autonòmiques que s’han fet quasi estatals, pels mitjans de comunicació, per les xarxes, pels comentaristes dels diaris de tirada estatal, pels de les tertúlies a les cadenes privades. Fins i tot la pública, tv1 va fer un debat de totes les candidatures... també ho feren a les catalanes del 2017 i 2021. Ho faran amb les nostres?

Des del primer moment que la Presidenta Díaz Ayuso va convocar-les, aquestes eleccions s’han viscut de manera diferent a qualsevol altra. El vicepresident Iglesias va llançar-se a l’arena, sorprenent propis i estranys. I ho féu sense consultar-ho o parlar-ho abans amb aquells a qui demanava unitat, excompanys de partit. El candidat del PSOE necessita anar acompanyat de ministres actuals, per fer més atractiva la seva candidatura d’exministre d’Educació amb en Zapatero. La candidata Mònica Garcia, de MásMadrid, sembla ser la més ferma en les propostes d’esquerres. Ja no esment els altres dos, Ciudadanos i VOX, un sembla que a punt de desaparèixer, l’altre perquè és un apèndix de la Sra. Presidenta amb més virulència i agressivitat, que és difícil.

Independentment dels resultats que es coneixeran a la nit, tant de bo sigui possible un Govern plural, d’esquerres!, el que sí que he volgut comentar és la força del centralisme en aquest Estat, de l’espanyolisme que impregna els discursos i que tant hi contribueixen les empreses mediàtiques, sigui a través dels canals privats de televisió, sigui amb els diaris d’àmbit estatal.

És cert que la campanya l’hem «viscuda» sobretot pels missatges ultradretans per una banda, i els antifeixistes per l’altra. No hem sabut res de les propostes concretes que segur que s’han esforçat a fer arribar, en els actes electorals de les esquerres, sobre els problemes que s’han de gestionar des de l’autonomia madrilenya. Des de la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’atenció a les persones més castigades per la pandèmia i la crisi econòmica.

Missatges electorals d’aquesta dreta conservadora, rància, carca, que usa la campanya per soscavar el govern del Sr. Sánchez. Des del centralisme més arcaic, Madrid es España, España es Madrid, menystenint i menyspreant la pluralitat, la riquesa dels diferents pobles que componen l’Estat. Uns missatges, una campanya, que ens dóna les claus de per on poden anar pròximes cites, amb un PP que no coneix allò que es deia abans el centre, això és, una dreta democràtica que defensi les seves idees amb respecte cap als adversaris, com hem conegut a Europa.

Unes esquerres plurals, que començaren amb reticències i la realitat els ha fet veure la necessària unitat en els discursos, en les propostes, per frenar l’avenç de l’extrema dreta. Tant de bo la suma dels seus resultats doni per un govern d’esquerres, que iniciï un camí de recuperació, malgrat que d'aquí a dos anys hi hagi d’haver altra vegada examen electoral, per llei.

Eleccions en un dimarts, amb pandèmia sanitària, unes incògnites que veurem aclarides avui vespre mateix, que seran motiu de més anàlisis mediàtiques, comentaris, opinions, en un altre dia.