cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
14°

Canvis i evolucions en el sistema educatiu

Entre alguns alumnes i professors del present curs ha corregut la brama durant el temps que duim de classes que, al final, acabaríem tots confinats com l’any passat. Per tant, pressuposaven que podrien aprovar el curs fent (o copiant) tasques que els arribarien mitjançant les diferents plataformes digitals: un exercici per aquí, una redacció per allà, una videoconferència... Res més lluny de la realitat, de moment.

Les informacions que ens arriben de la premsa destaquen que, en general, hi ha un equilibri exemplar i una incidència realment baixa de contagis als centres educatius.

Tal vegada els hauria d’alegrar que hagin estat en entorns segurs i controlats i entendre la semipresencialitat com una oportunitat per exercir l’autonomia, encara que no tothom és capaç de controlar-la o gestionar-la amb responsabilitat. I un apunt important, l’autonomia també s’hauria d’ensenyar, no podem esperar que en facin un ús correcte per art de màgia.

La semipresencialitat, per una banda, ha estat una solució que ha demostrat que el nombre reduït d’alumnes a classe sí que afavoreix l’aprenentatge, per molt que alguns gurus de l’educació s’entestin a fer-nos creure que no hi té res a veure. Tanmateix aquells que defensen aquestes teories solen estar allunyats del camp de batalla diari i es permeten el luxe, per no dir la barra, de donar consells a aquells que van ofegats de cursos i ràtios exagerades (encara que siguin legals).

Per un altre costat, cal analitzar que per als alumnes que no van a classe diàriament s’han hagut de desenvolupar diverses estratègies, totes amb la millor intenció del món. Alguns els tenen penjats de la pantalla tot lo dia, d’altres només ho fan de tant en tant i se’ls penja feina al Classroom, al Teams, a Moodle o a la plataforma que facin servir. D’aquesta manera s’han d’autogestionar i fer un exercici de responsabilitat (quina paraula més ignorada!). Ara bé, és fàcil per als adolescents caure en la temptació de dormir més hores (no hi ha mala intenció, en el fons simplifiquen tot allò que poden, són adolescents i tenen altres interessos). A més a més, és evident que s’han alterat els bioritmes d’una part de l’alumnat. No és cap secret que durant el confinament del curs passat alguns alumnes dormien fins a les 12 o les 13 hores i feien les tasques de tard, fins al punt de passar-les a la matinada, aprofitant el desvetlament i el desfasament de no seguir rutines clares. I els va anar malament? És possible que no, però, de moment, no podem funcionar al món sense seguir horaris i fer les coses quan ens ve de gust. La flexibilitat és necessària, però no traspassar segons quins límits és totalment recomanable.

És ver que de tot s’aprèn i que, com tot en aquesta vida, és la mateixa realitat que recondueix certes desviacions. Les alteracions al sistema educatiu que ens ha regalat la pandèmia no són tampoc negatives, però s’ha de saber realment destriar quins camins nous convé seguir i quines estratègies tradicionals convé deixar on eren. Allò que funcionava en el passat convé aprofitar-ho i les novetats que realment són útils convé incorporar-les al sistema sense fer-hi més voltes. De moment, però, encara ens cal perspectiva per analitzar correctament el que ha passat i, en cap cas, deixar marcats de per vida els alumnes que s’han vist immergits en aquest episodi de pandèmia de la nostra història.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris