Mentre tots els mitjans de comunicació se centren dia rere dia en la informació relativa al Coronavirus, resulta evident el poc que es parla de tots els seus efectes col·laterals. Té certa lògica el bombardeig informatiu, ja que la situació tristament, és molt greu. Però també tots sabem que les males notícies, transmeses amb la corresponent dosi de sensacionalisme, venen més que altres de positives o menys impactants. Centrats estrictament en la Covid, a penes es parla per exemple de la gent gran que viu sola, de la gent amb malalties mentals que, a causa del perllongament de la situació, estan empitjorant, o d'altres problemes de salut o discapacitats que també s'agreugen.

En l'actualització diària del nombre de morts per Covid o amb Covid, no hi apareixen les persones que han traspassat per qüestions derivades de la pandèmia. Gent gran que ha mort perquè la seva salut va empitjorar força degut a mesos d'absoluta solitud. O altres que han hagut de patir les conseqüències de la saturació del sistema sanitari. Certament, deu ser complex i més en aquests moments, determinar quins factors personals, psicològics o sistèmics han pogut influir en defuncions d'altre tipus.

Tot plegat, ens porta a pensar en un augment del nombre de malalties mentals així com en un agreujament d'algunes de les que ja hi eren. Abans del Coronavirus, es parlava ja d'un ascens de l'ansietat i la depressió en la població. Per desgràcia, ara tenim més ingredients que conviden a aquests problemes psicològics: atur, negocis en runa, dificultats per a fer plans, incertesa, frustració, mala gestió política de la crisi, etc.

Per tant, no seria d'estranyar que, entre aquestes onades de les quals ens parlen tantes vegades en un sol dia, ens en vengui una altra de naturalesa mental. Seria una conseqüència lògica de tot plegat. I de nou, com a país, se'ns plantejaria el repte d'apostar per una sanitat pública reforçada, que pugui atendre als ciutadans dignament, amb millors condicions per als seus treballadors. Com a societat, el de saber entendre que les malalties mentals i els problemes psicològics diversos, poden ser una conseqüència directa d'una crisi, així com també símptomes de què alguns esquemes socials no s'adapten ni resulten útils a un nombre prou important de persones.