Ja ho sospitàvem, ens ho imaginàvem, hi pensàvem... la Covid-19, la malaltia que ens provoca el coronavirus té nom de dona, això és, té una especial incidència sobre les dones. No des del punt de vista epidemiològic, de salut, sinó en l’aspecte social, en l’impacte a la vida de les dones.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi presentat aquests dies per l’Observatori Social de les Illes Balears, OSIB, de la Universitat de les Illes Balears, realitzat amb el suport del Consell de Mallorca, Direcció insular d’Igualtat i Diversitat, de la Conselleria de Presidència. Vagi per endavant la més sincera enhorabona, pels cinc membres de l’Observatori que l’han realitzat, per les responsables polítiques que l’han promogut i finançat.

He posat també en el títol, perquè sabíem que la pobresa i exclusió social, segons l’estudi FOESSA, igualment ens diu, any rere any que té una especial incidència en les dones. És el perfil més repetit, dones amb infants a càrrec seu qui més pateix la manca de recursos per sobreviure.

En aquesta situació de pandèmia sanitària, de crisi climàtica, econòmica i social, sindèmia, és evident que les dones són qui més pateixen aquesta realitat des de fa prop d’un any. L’informe el podeu trobar al web del Consell de Mallorca.

Cal fer-ne una lectura rigorosa. No s’han limitat a realitzar enquestes personals, han entrevistat representants del Moviment Feminista de Mallorca, d’associacions de dones, de responsables de serveis i entitats socials...

Avui voldria destacar un aspecte de les conclusions, que consider és molt significatiu. És l’àmbit domèstic i de cures:

S’ha constatat que segueixen essent les dones que dediquen, sense ajuda de ningú, més temps a les tasques relacionades amb la cura dels fills, com ara l’educació (57,0%), la cuina (53,0%), l’atenció a persones dependents (52,0%), la gestió de les compres (51,0%) o les tasques de neteja (48,0%).

Un 20% de les dones enquestades tenen alguna persona dependent a càrrec, a més de les filles i/o dels fills. Són poques les dones que afirmen que és la parella (masculina) qui s’encarrega d’aquestes tasques (no arriba al 5%), i només se supera aquesta xifra en el cas de les tasques de gestió de la llar i compres (7%) o en la cuina (14%).

Les dones amb estudis universitaris manifesten un repartiment de tasques més equilibrat.

Les dones amb fills i filles destinen un esforç addicional a tasques com neteja (50%), fer les compres de la llar (54%) o cuina (57%) que tampoc no està en equilibri amb les tasques que desenvolupen els homes.

Durant els mesos de confinament la càrrega de feina en l’àmbit reproductiu s’ha incrementat, especialment pel que fa a les tasques domèstiques i a les cures.

Entorn del 50% de les dones afirma que la dedicació a totes les tasques de la llar va augmentar durant el confinament.

Les activitats educatives dirigides als fills i les filles són les que requereixen una dedicació major, segons afirmen el 60% de les enquestades.

S’observa una clara correlació entre l’estrès, cansament, inquietud o tristesa manifesta per les dones durant el confinament i la dedicació de més temps a activitats domèstiques (60%).

En els altres àmbits de l’estudi com el laboral, de violència masclista, en l’àmbit comunitari i de les xarxes de relacions personals i de suport mutu, les conclusions són prou destacades per fonamentar la conclusió general de com ha afectat la pandèmia-sindèmia a les dones.

Ho sospitàvem, ens ho imaginàvem, ho sabíem. La coresponsabilitat en les tasques domèstiques i les cures és un objectiu a aconseguir, necessitem que la societat en general en sigui conscient. Que valori com cal les tasques reproductives, les cures.

Necessitem aquesta coresponsabilitat per aconseguir la vertadera igualtat. Per superar el patriarcat, per aconseguir una societat més justa, igualitària, solidària. I ha de ser una tasca col·lectiva, comunitària, que no recaigui exclusivament en la responsabilitat de les dones.