Recercant algun poema, i cap en concret, vaig topar amb Cap d'Any de 1964, que editava la Biblioteca "Raixa". Aquell any varen retre homenatge a la memòria de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. "Adolescent genial -escrivia Josep Maria Llompart-, universitari perfecte, resta viu a la meravella sempre nova dels seus versos. Que el seu record i els seus versos ens acompanyi pel camí que, com una bella promesa acomplida, es dibuixa ara davant nostre: el lluminós camí de l'esperança".
Preciós, com també ho són els versos del jove poeta.
LEDA
(Quadern de sonets, 1934)
L'aigua rissa un aire fi
— estrofa de blaus, carícia —
i acusa sedes recents,
presó de llunes fingides.
Sobre el cristall, una obaga
divina fressa lasciva.
Ona i plomes en flagell.
Nervi de roses. Enigma.
Marbres de l'instant s'encenen
vora la fuga imprevista.
Pompa, silenci, fatiga.
Corba de blancs i d'espines.
L'escenari entremalia
la procacitat maligna.
No deixem esmorteir la nostra llengua. És viva. Estimem-la.
Per molts anys. Salut.
