Segons l’enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears, iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística i la UIB, l’ús de la llengua catalana és menor entre la població més jove. Així doncs, tot i l’escola en català, sembla que l’ús social de la nostra llengua minva progressivament, especialment a alguns indrets com Ciutat, Maó o Vila, per exemple. En aquest sentit, actualment blindar l’escola en català és més necessari que mai, contràriament a l’avantprojecte de llei d’educació presentat fa uns mesos. Amb tot, no només podem concentrar els esforços i les polítiques en matèria de llengua en l’escola, sinó que cal anar més enllà i dotar-la d’un major valor social que ens permeti d’adoptar parlants nous i, per tant, d’augmentar-ne l’ús. Contràriament, presenciarem l’assignaturització de la llengua, que es reduirà únicament a una assignatura més, com el llatí.

Malgrat tot, sembla que les mesures en matèria de llengua no arriben a executar-se mai. De fet, alguns experts consideren que la normalització lingüística és lluny d’assolir-se, com apuntava el professor Jaume Corbera en un seguit d’articles publicats al dBalears, per diferents raons, entre les quals destaca la manca de voluntat per part del govern espanyol. En la mateixa línia, el professor Joan Melià, a una entrevista que li feren amb motiu de la seva jubilació, també va reconèixer que fins al 2003 sempre s’havia avançat en normalització lingüística, en canvi, a partir d’aquesta data, no hi ha hagut cap avenç nou, però sí que s’han produït molts de retrocessos: tots recordam encara la legislatura de Bauzà.

És cert que sense el suport del govern espanyol i amb els tribunals en contra, com hem comprovat recentment, és molt difícil d’aconseguir la normalització de la llengua catalana. Malgrat això, el Govern i, concretament, la Direcció General de Política Lingüística han de reaccionar i impulsar accions concretes en diferents àmbits. D’una banda, és necessari dotar la llengua catalana d’un major valor social, la qual cosa passa per desenvolupar polítiques de foment de l’ús de la llengua —especialment entre el jovent—, com, per exemple, garantir la presència del català en tots els estudis universitaris, treballar eines, plataformes i mesures que promoguin el català en el món audiovisual, així com combatre els prejudicis i actituds lingüístiques dels joves (i no tan joves).

D’altra banda, també és important conscienciar els parlants dels seus drets, així com ampliar-los, fins que s’equiparin als drets dels castellanoparlants. En aquest sentit, una mesura clara consisteix a garantir que tots els treballadors i les empreses, tant de l’àmbit públic com privat, siguin lingüísticament responsables. A més, també seria convenient que els responsables en matèria de llengua del Govern de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià fessin feina de manera coordinada —com es desprèn de la Declaració de Palma (2017)—, atès que la cooperació és essencial per tal d’aprofitar les inversions, així com de demostrar la unitat de la llengua, especialment en un moment en què les decisions judicials posen en evidència que el govern espanyol no vol contribuir gaire en la defensa del català ni en el reconeixement de la unitat idiomàtica.

Per aquest motiu, des de la Plataforma per la Llengua, una entitat amb més de 25 anys d’experiència en matèria de normalització lingüística i que treballa arreu del domini, sempre hem estat a disposició de les diferents institucions per treballar de manera conjunta en tot el que faci falta. Fruit d’això, hem impulsat diferents activitats, com l’elaboració de material, com les guies Benvinguts al català i Què faig si...?, els tallers de rap per a joves a Maó, campanyes com “Som 10 milions, som una llengua”, etcètera.

Per això mateix, el novembre de l’any passat vàrem demanar d’incorporar-nos com a membres del Consell Social de la Llengua Catalana, un organisme d’assessorament i consulta en matèria lingüística que actualment depèn de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, en què hi ha representades diferents entitats i persones que treballen o participen de la planificació lingüística. Com que mai no en vàrem rebre resposta, mesos després vaig adreçar-me personalment a la directora general de Política Lingüística, que ens va dir que no en podríem formar part perquè tan sols hi tenen representació les entitats més representatives, sense especificar-ne els criteris. A partir d’aquesta resposta, doncs, podem inferir que la Plataforma per la Llengua no és una entitat prou representativa, tot i el bagatge i la feina feta durant dècades.

És curiós, però, que tot i no ser una entitat prou representativa, d’acord amb la directora general de Política Lingüística i, per tant, segons el Govern de les Illes Balears, tots els partits polítics que en formen part s’han reunit amb nosaltres i han assumit un seguit de compromisos electorals en matèria de llengua. A més, el senador Vidal, de Més per Mallorca, ha anunciat recentment que durà a terme una moció a la Cambra Alta que es basa, com ell mateix ha reconegut, en una proposta de la nostra entitat. Això sense deixar de banda que érem una de les entitats que participava del conveni amb la dita direcció general sobre drets lingüístics, que va aprovar l’exconsellera de Cultura, Fanny Tur.

Com a delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears no entenc ben bé què hi ha darrere d’aquesta negativa, però des de l’entitat lamentam que en un tema tan seriós com aquest no siguem capaços d’unir esforços i de treballar conjuntament per al desenvolupament de polítiques lingüístiques eficaces i decidides. I, mentrestant, ja fa un any que es va produir el canvi de Govern i les mesures dedicades a la normalització lingüística són mínimes, per no dir nul·les, fins al punt que encara no s’han materialitzat en cap acció concreta, ans al contrari, s’han deixat perdre oportunitats i la “inacció” és el pla estratègic del dia a dia, quelcom que s’observa des diferents sectors de la societat civil.