Com cada any arriba el primer de maig, dia internacional del treballador. La rutina reivindicativa de cada any, ens indica que toca manifestació, activitats, xerrades, manifests... Però aquest any el COVID-19, ens ho ha esclafat tot.
És important no perdre de vista l’objectiu d’aquest dia, que no és altre que reivindicar el paper de la classe treballadora dins el món, així com reivindicar les millores sociolaborals de les treballadores en un futur immediat.
En primer lloc m’agradaria reivindicar el nostre paper com a classe social. Moltes vegades sens oblida, xerrant d’empresaris, d’empreses i de generació de riquesa. Quantes vegades sentim cada dia, s’ha d’ajudar als empresaris per poder generar riquesa. Però lluny de la realitat, són els i les treballadores les que creen la riquesa, els qui ofereixen els serveis, els que fabriquen els utensilis del nostre dia a dia. Davant això vos planteig, vos imagineu un món sense treballadors? Qui produiria el menjar? Qui produiria tots els estris que utilitzem cada dia? Efectivament seria impossible que tot això succeís sense les treballadores.
Ara bé, al marge d’aquesta consideració, viurem un primer de maig, important, crucial, vivim una crisi sanitària, que desembocarà en una crisi econòmica que ja es comença a palpar. Davant això necessitem unes institucions, locals, insulars, interinsulars i estatals. Que responguin als nostres interessos de classe. Requerim mantenir i fins i tot intensificar les polítiques laborals que la ministra Yolanda Díaz està fent i acompanyar-la des de les nostres institucions pròpies. Per tal de que cap treballador quedi enrere i obri d’una vegada per totes el debat de diversificar l’economia.
Duim des de la dècada del 50 i 60 amb un model turístic, que ha esdevingut en monocultiu arribant gairebé a ser l’únic motor econòmic de l’economia Balear, a excepció si me permeteu la llicència, del sector de la construcció sempre lligat al turisme. Que gairebé basa la seva activitat a generar plusvàlues sobre el territori.
Aquest model econòmic que anomenat Balearització, genera ocupació precària (treball durant mig any), prestacions insuficients degut a les baixes cotitzacions que a demés són temporals, destrucció del territori, dependència exterior de gairebé el 90% de les necessitats de consum, manca de recursos naturals com l’aigua (els turistes venen quan menys aigua tenim)... Aquest model a demés pateix d’unes debilitats exògenes clares, el COVID-19 les ha destapat. El moviment ecologista duia anys reivindicant-lo, però mai les varem escoltar lo suficient. Cal fer autocrítica, sobretot des de l’esquerra política i sindical. Ens varem acostumar a un model insostenible ambiental i socialment. Cal reaccionar prest i diversificar l’economia aprofitant el buit del turisme. Apostant fermament en construir un sector agrari i industrial que sigui capaç d'abastir-nos com a societat. Ara és el moment de canviar de direcció, sense deixar a ningú enrere.
Juan José Martínez Riera, coordinador general de Esquerra Unida de les Illes Balears.
