Artistes musicals i formacions que emeten compromís i dedicació en la música.
Joves entusiasmats, joves no tant joves que duen anys remant, grups de persones sacrificades i treballadores que empenyen cap endavant aquesta onada.
Ja sigui damunt d’escenaris, tancats en peixeres més conegudes com estudis de gravació, muntant tarimes, produint àlbums, servint a barres plenes de gent , sonoritzant espais i iniciatives, difonent activitats en les xarxes socials, venent marxandatge, en definitiva, treballant per aquest món artístic anomenat música.
No sé si parlem d’una escena musical integral solidificada a les Illes Balears, segur que encara falta feina i seguir assolint objectius en aquest camí. De fet, crec que és necessari agafar exemple d’altres territoris. Fer pinya, crear xarxa, cantar-nos tots i totes plegades, fer-ho en la llengua que sigui, però fer-ho amb passió i força. Sense embuts.
Exigir a les administracions públiques condicions, espais, subvencions però també demandar-nos a nosaltres mateixes, la necessitat d’una coalició forta. Una unió que ens faci ser i sentir treballadores amb uns drets raonables dins d’aquest capitalisme on vivim. Donar-nos veu, en general, per a ser reconeguts i reconegudes com a persones que realitzen una feina, no pas artistes bohemis que viuen de l’aire i de l’amor a l’art.
Exigir que les empreses organitzadores d’esdeveniments arrisquin i donin noves oportunitats, evidentment contant amb la gent que du anys batallant i fent gaudir a la gent amb la seva música, però també obrint portes a totes aquelles persones que aporten aire fresc. Fer saber als Ajuntaments d’arreu, que hi ha un ventall ampli de possibilitats i que la jugada no és contractar únicament certes formacions, que depenen de les empreses citades anteriorment (no calen noms), i amb qui les entitats públiques hi guarden interessos, negocis i transaccions comercials.
Que òbviament parlem d’una indústria, parlem d’un negoci, però si podem treure-hi el cap més gent, serà més igualitari.
Que els mitjans també duguin noves propostes a les seves plataformes. Que no es regeixin i fomentin només certs gèneres que dictaminen les modes.
Sobretot per ser sincers i fidels amb la gent. Perquè tots i totes, tant músics, oients i gent en general, tenim el dret de descobrir i escoltar nous horitzons.
I si la dedicació i professionalitat és reconeguda, de veritat, molta part d’aquesta onada agafarà molta més força. No en tinc cap dubte.
Crec que no calen noms. Tots i totes podem treure les nostres pròpies conclusions.
