Llegesc la notícia a diversos mitjans de comunicació, quan les xarxes socials (especialment twitter) ja en van plenes: dues passatgeres d'un vol entre Barcelona i Menorca han estat expulsades d'un vol de la companyia Vueling a causa d'un incident lingüístic. Certament, l'àmbit del transport aeri no és el més respectuós amb la pluralitat lingüística, ni tan sols amb la llei que estableix quines llengües són oficials a cada lloc. Basti recordar, per exemple, que la primera companyia a usar el català va ser Lufthansa. I, personalment, crec que la companyia en què he volat i que ha mostrat un capteniment lingüístic més normal ha estat American Airlines. Dins les companyies espanyoles, en principi, Vueling no és la pitjor. Però fa servir unes dissimetries que no quadren gens ni mica amb la legislació lingüística de la nostra part del mon.

En posaré un exemple clar: normalment, quan un avió parteix d'Eivissa els anuncis de megafonia són en espanyol i en anglès. Però quan arriba a Barcelona passen a dir-hi alguna cosa també en català. Correlativament, en sortir d'algun aeroport de Catalunya principat, a can Vueling usen el català. Però en arribar a qualsevol altra àrea del domini lingüístic català, obliden la nostra llengua per alguna estranya raó que se m'escapa. El comportament lingüístic, en qualsevol cas, sol ser desordenat. Perquè de vegades també es fa servir el català en arribar a Eivissa o a Menorca. I algun cop no se'n sent ni tan sols quan el vol arriba a un aeroport de Catalunya, o surt d'algun aeroport d'aquesta àrea del nostre domini lingüístic. En qualsevol cas, aquest comportament lingüístic no s'ajusta a la legislació vigent, perquè la llengua catalana és oficial a Catalunya, a les Illes Balears i, sota la denominació “valencià” també ho és als territoris de l'antic Regne de València. Per tant, teòricament haurien d'usar el català en la mateixa mesura pertot arreu.

Si la cosa no va gaire fina pel que fa a la megafonia, encara ho és menys si ens referim a l'ús que en solen fer els auxiliars de vol, que generalment no parlen català. I no diguem ja els pilots/capitans. Resulta quasi miraculós si, de tant en tant, en surt algun que té la decència de saludar-nos i dir-nos un parell de paraules en la nostra llengua. Generalment aconsegueixen que ens sentim molt més estrangers quan volam en companyies espanyoles que no quan ho feim, torn a repetir-ho, amb companyies com ara American Airlines.

Sembla que, engolits per l'onada de catalanofòbia que s'ha disparat durant aquests últims mesos, a can Vueling han fet encara un pas més endavant. Fins ara no hi havia casos evidents d'insult i damnatge als passatgers. Però ara, si el que es conta als mitjans de comunicació i a les xarxes social és veritat, han travessat el que clarament hauria de ser una línia vermella. Segons la narració dels fets que m'ha arribat (i que fins ara la companyia Vueling no ha desmentit), en un vol entre Barcelona i Menorca, una senyora va ser comminada a posar una làmina que portava a la falda a la part de dalt (devia ser en una sortida d'emergència). La dona va respondre en català, i l'hostessa li va exigir, de manera aparentment no gaire educada, que li parlàs en espanyol. Aquesta senyora era, segons les cròniques, d'edat avançada. En veure la situació, una jove que avançava pel passadís va intervenir en la conversa (crec que jo hauria fet el mateix), per recriminar la seua actitud a l'hostessa. L'hostessa va anar a buscar el capità, i per megafonia es va demanar a les dues dones que anassin a la part de davant de l'avió. Allà se'ls va comunicar que no podien volar en aquell vol. I dos agents de la guàrdia civil, ja avisats per la tripulació de Vueling, varen fer identificar les dones i les varen interrogar. Ambdues senyores varen perdre l'avió, varen haver de comprar un altre passatge (Vueling és l'única companyia que vola entre Barcelona i Menorca) i varen haver de fer nit a Barcelona.

El cas ha arribat, fins i tot, de la mà de Ramon Tremosa, al Parlament europeu. A Vueling encara no han donat la seua versió dels fets. Si l'incident es confirma, pens que s'haurien de prendre mesures exemplars. Es tracta d'un cas de catalanofòbia, amb tot el que això comporta. Imaginem per un moment que haguessin expulsat algú d'un vol pel color de la seua pell, o per parlar espanyol. Què hauria passat? Idò el mateix s'hauria d'aplicar a aquest cas. Per començar, la companyia hauria de prendre les mesures oportunes perquè l'hostessa en qüestió i el capità del vol retin comptes de la seua acció xenòfoba. M'imagín que està previst que una cosa així pugui passar. Tot seguit, la companyia hauria de demanar disculpes a les persones afectades, els hauria de tornar els diners perduts i les hauria d'indemnitzar per totes les molèsties. I, sobretot, hauria de començar una formació intensa -fins ara inexistent- que inclogués coses com ara ensenyar català als membres de les tripulacions que volen entre aeroports dels Països Catalans, incloure el català amb normalitat a tots els vols que guardin alguna relació amb algun aeroport de la nostra àrea lingüística i treballar per eliminar qualsevol actitud xenòfoba entre els membres d'aquestes tripulacions o d'altres empleats de la companyia.

I des de la Unió Europea s'haurien de prendre cartes en l'assumpte de la difusió generalitzada de la catalanofòbia a Espanya, tan contundent com perquè una botiga de Valladolid que es deia “Los Catalanes” hagi hagut de canviar el nom. D'això a la Nit dels Vidres Trencats hi va només mitja passa.