Mai no m’hagués pensat que una de les famílies amb més poder de les Illes, d’Espanya i del món, en el context convuls d’aquests dies de repressió antidemocràtica a Catalunya (i fora de Catalunya) arran del referèndum de l’1 d’Octubre, trauria la bandera de la «Llibertat d’expressió» i diria que es sent amenaçada per una simple iniciativa parlamentària.

Posem-ho en context: s’inaugura el Palau de Congressos, una cerimònia de caràcter privat (perquè l’organitza el concessionari), d’una infraestructura de caràcter públic. La primera provocació en aquest sentit és posar l’excap de gabinet de Jaume Matas, responsable dels 40 milions d’euros de forat del Palau, de mestra de cerimònies. La segona, i només n’esmentaré dues, que el patriarca del grup Melià Hotels digués davant l’astorament del públic assistent que l’impost turístic i la seva imminent pujada «no són el camí».

Fa mesos que des de MÉS per Mallorca presentàrem una iniciativa parlamentària per tal de lluitar contra l’evasió fiscal i els entramats d’enginyeria financera que la permeten, arran de les investigacions sobre els anomenats «Papers de Panamà», que posen en evidència una pràctica malauradament estesa entre les grans empreses hoteleres, i que vaig assenyalar en el seu moment com un més dels riscos del turisme: la seva «financiarització» (avís per a filòlegs: el terme encara no està patentat i no en trob d’equivalent).

A la mateixa, posàvem com exemple el grup Melià, perquè aquest estiu (va ser per juny que presentàrem la iniciativa) es va saber que tenien prop de 70 milions d’euros a una firma controlada des de Curaçao, Gibraltar i Panamà. Unes empreses que segons sembla, no haurien declarat davant la Hisenda pública a pesar d’haver-se acollit a l’Amnistia fiscal oferida pel Ministre Montoro, que els va permetre regularitzar algunes de les seves societats opaques. Òbviament, a la iniciativa exigim transparència i noms i llinatges de les grans fortunes que se n’han aprofitat, perquè són uns diners que ja no aniran a finançar ni escoles ni hospitals, entre altres serveis públics.

Idò en els mitjans de comunicació locals, ni una paraula aquests dies sobre aquesta qüestió, que és el que hauria de preocupar i indignar: la facilitat amb la qual les grans fortunes i en el nostre cas, les grans hotelers i hoteleres se monten «tinglados» per evadir les seves responsabilitats amb la terra i no pagar imposts. I no el simple fet d’haver avançat el debat sobre aquesta iniciativa, perquè sincerament, algú pot donar lliçons sobre imposts als altres, amb aquest historial?

L’altre debat, que també es recull a la iniciativa, té a veure amb l’ètica empresarial i l’ètica en la contractació pública. Per això plantejam que les diferents administracions estudiïn mecanismes perquè les empreses que fan això (i això afectaria a moltes multinacionals de l’Ibex35 que guanyen concursos públics tirant preus, fins i tot de gestió de serveis socials), ho tenguin si més no més complicat que els altres per guanyar un contracte públic que al cap i a la fi, pagam entre totes.

Aquest hauria de ser, en la meva humil opinió, el debat. I òbviament, aquí ningú no ha «amenaçat» el Sr. Escarrer ni la seva llibertat d’expressió. Entre altres coses perquè en termes de poder, jo som un ciutadà amb el privilegi circumstancial de representar el meu poble, i ell l’amo d’un grup empresarial transnacional amb capacitat per comprar voluntats, governs i mitjans de comunicació, entre d’altres. Ell és lliure de dir i de fer, però jo, afortunadament, també. De moment.