cielo claro
  • Màx: 22.25°
  • Mín: 13.08°
22°

Democràcia, pluralitat i secessió

Deia l'enyorat Nadal Batle que la democràcia no és només l'acceptació de les decisions de la majoria, sinó també el respecte a les minories. En democràcia, no es poden imposar decisions si s'afecten els drets de les minories. I com poden defensar-se, les minories? La manera més habitual, arreu del mon, és autoorganitzant-se. Quan una minoria no veu els seus drets garantits dins l'àmbit en què domina la majoria, té dret a formar una entitat política que li permeti desenvolupar-se plenament. Aquí tenim la base de les teories que funcionen a nivell internacional en relació a la secessió.

Qui té dret a independitzar-se? En principi, en virtut del Dret d'Autodeterminació, reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur. Perquè a algú no se li reconegui aquest dret, s'hauria de demostrar que no és un poble. Però això és molt mal de demostrar des de fora, perquè l'existència o no de comunitats humanes autocentrades (pobles) depèn només de l'autoreconeixement. Si un grup de persones es considera un poble, és que ho és. Com deia l'antic bisbe de Donòstia, J.M. Setién, “amb el País Basc o amb Catalunya ho tenen molt difícil, perquè, per impedir l'exercici del dret d'autodeterminació, haurien de demostrar que no són pobles. I això és indemostrable des de fora”.

Hi ha qui afirma, peregrinatment, que el Dret d'Autodeterminació només afecta els països colonitzats. De tota manera, l'afirmació resulta molt interessant. Perquè entra directament en la consideració de què és un país “colonitzat”. Un país on els jutges poden ignorar la llengua del país, és un país colonitzat? Un país al qual li espolien via impostos les seues riqueses per invertir-ne els guanys en d'altres indrets, és un país colonitzat? Un país que no pot desenvolupar plenament la seua llengua i la seua cultura, és un país colonitzat? Deix les preguntes a l'aire, però pens que la resposta és d'allò més evident.

Les teories sobre la secessió, a nivell internacional, convergeixen en un punt interessant: en principi no s'aconsella la secessió ni és considerada, generalment, bona, però resulta acceptable si una minoria no es pot desenvolupar plenament en el marc d'una majoria dominant aliena. Dit d'una altra manera, si una societat determinada no pot viure dins el seu estat igual com ho faria si fos independent, té dret a la independència. Només se li pot rebutjar el dret a la independència si ja viu dins l'estat de referència com si fos una nació independent. En aquest sentit, per exemple, potser seria dubtós afirmar que Flandes té dret a la secessió, perquè el flamenc és l'única oficial del país (per molt que formi part de Bèlgica), té una àmplia autonomia econòmica i fiscal i gaudeix d'un reconeixement general i d'àmplia autonomia. Dins Bèlgica, els flamencs hi viuen pràcticament com si fossin independents.

Però, què ocorre amb les illes Balears (avui no parlarem de Catalunya, tema estrella a tots els mitjans de comunicació? Vivim dins el Regne d'Espanya com si fóssim un país independent? Gaudim, per exemple, de plena autonomia lingüística i cultural? Hi hauria alguna diferència entre la situació actual, si no fóssim part d'Espanya (a banda que ja no et podrien dir bajanades com “qué pone en tu DNI”, o “estamos en España”) i una hipotètica situació d'independència? Des d'un punt de vista lingüístic i cultural pens que la cosa és ben clara. El català és una llengua prescindible, es discuteix sistemàticament si ha de ser obligatòria en àmbits com ara la Salut, o d'altres, els jutges o els policies en poden prescindir sense cap problema... Res d'això no ocorreria, vull pensar, en unes illes Balears independents. En unes Balears independents tots els servidors públics haurien de dominar la llengua catalana i ningú no en faria qüestió. Els mitjans de comunicació no dedicarien ni una línia a la qüestió, cosa que voldria dir que estaria plenament resolta. Només per això, les illes Balears ja tenim dret a plantejar un procés de secessió del Regne d'Espanya.

Parlem de fiscalitat. Si fóssim independents recaptaríem els nostres impostos, i gastaríem en solidaritat allò que trobàssim oportú. Quina és la situació actual? El nostre govern “autònom” pidola un REB raquític, l'Agència Tributària espanyola recull els nostres impostos i el govern de Madrid ens assigna el retorn que li dona la real (reial) gana. Seria diferent en unes illes Balears independents? I tant que seria diferent! L'Agència Tributària no hi tendria res a dir, nosaltres recaptaríem els nostres impostos i seria el nostre govern el que decidiria quina aportació fèiem per al suport d'altres comunitats. L'abús fiscal que patim també és un argument de gran pes per al nostre dret de secessió. Les imposicions d'Espanya ens donen dret a consultar a la població si volem ser independents o no.

Com ens hi dona dret el fet de no tenir un Model Educatiu Propi per a les Illes Balears i veure'ns sotmesos a la LOMQE, o el fet de no poder gestionar els nostres ports o els nostres aeroports, o el fet de no veure respectada la nostra identitat, o tants i tants arguments més que aquí m'estalviaré. Essent així, quant de temps tardarem les Illes Balears a exercir el nostre dret d'autodeterminació? Encara algú pot dubtar que l'exercirem? Què esperen, a Madrid, per posar les condicions que puguin fer il·legítim aquest exercici? A algú li passa pel cap, al bell mig de l'Altiplà, res que no sigui el supremacisme i la dominació?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

Bernat, en trescents anys no han estat capaços de pensar mai, ¿ i si actuàssim a l'enrevés de com ho hem fet fins ara ? falten tres dias, i encara no ho entenen.
Acab de llegir ; La jutgessa Armas cita l'article 773.2 in fine. Tot fiscal ha d'abandonar les diligències tan aviat com s'hagi obert un procediment judicial.
El cas és a las mans del T.S.J.C. des de el mes d'Abril, tot el que ha fet aquest "senyor" fiscal incomplia suposadament el codi judicial. 28/9/2017
Salut i república

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente