algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.38°
15°

L’equador de la legislatura

Han passat ja dos anys d’aquelles eleccions autonòmiques i municipals que donaren un tomb a la composició de les principals institucions d’aquest petit país nostre.

De la majoria absoluta del Partit Popular passàrem a governs d’esquerres, plurals. Tant a la Comunitat Autònoma, fruit de la majoria d’esquerres al Parlament, com als Consells i els principals Ajuntaments de les quatre illes.

A la meitat de la legislatura és bo fer balanç per envestir amb més il·lusió els dos anys següents. Des de la societat hem vist moltes organitzacions no governamentals, sindicals, veïnals, ecologistes, solidàries, culturals, que han recuperat el necessari alè per continuar la seva tasca. Recuperat després de l’ofegament que patien, amb l’excusa de la «crisi» s’acabaren les subvencions i els ajuts. En els anys foscos, durs, del govern del Sr.Bauzà hagueren de fer també reestructuracions de les seves feines, sense ajuts econòmics la tasca voluntària torna a tenir més valor que mai.

S’ha recuperat l’alè però no s’ha recuperat el que gaudien en els anys del segon Pacte de Govern del 2007-2011. Perquè també han canviat les relacions amb les Administracions públiques. Per una banda la corrupció, els furts sistemàtics de doblers públics per part de polítics sense escrúpols han arribat a ser jutjats. S’ha conegut la manca de controls administratius que possibilitava contractes milionàries «por ser vós quien sois» en el cas Nóos, el més conegut fora de les nostres Illes. Això ha fet que es redoblessin, o tripliquessin, o... els controls actuals cosa que fa endarrerir la resolució de convocatòries públiques. No parlem dels casos de l’Ajuntament de Palma, encara en fase d’instrucció que no sols ha afectat el cos de Policia municipal, també els responsables del servei de contractació.

Aquesta necessària recuperació també fa que s’hagi de valorar la feina desinteressada, voluntària, del treball en equip de tanta gent que treballa en aquestes organitzacions no governamentals. I més perquè amb el canvi de responsables polítics als governs també s’ha recuperat la necessària participació en òrgans col·legiats, des del Consell Social de la Llengua, passant pel Consell de la Joventut fins al Consell Econòmic i Social, o els Consells de Participació diversos.

Institucions que recuperen els Consells de Participació per donar veu als representants de la societat civil, per escoltar-los i dialogar a l’hora de definir l’acció política a dur a terme. Diàleg necessari, imprescindible, perquè parlant s’aprèn a encaixar les crítiques justes i les injustes. Per ambdues parts, perquè escoltant amb interès sempre s’aprèn i a la vegada et pot fer reflexionar, veure les coses amb una altra perspectiva.

Diàleg entre els representants polítics i els representants de les organitzacions socials ja és una bona mostra d’una altra manera d’entendre la política. La dreta conservadora no en vol de diàleg, vol majories absolutes per imposar. No entén la democràcia perquè allò que més promou és l’individualisme i el campi qui pugui.

Diàleg a tots els nivells des del municipal fins a l’autonòmic o insular és un valor que hem de reconèixer en aquest balanç. No ho oblidem, perquè no només hem de pensar en allò que s’ha anat fent i si es compleixen o no les expectatives creades. També hem de valorar la proximitat, el diàleg, el reconeixement d’errades si cal, en una paraula, la manera de fer radicalment diferent de la que hem conegut i viscut en altres legislatures.  

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.