Si pegau una ullada a l’enllaç http://www.elmundo.es/television/2016/02/08/56b8a3bb46163fcb598b459b.html , que correspon a l’edició digital de dia 2 de febrer d’enguany del diari de la dreta nacionalista espanyola, veureu com l’any passat la Radiotelevisión Española, dedicada a la divulgació del castellà les vint-i-quatre hores del dia i de la nit, tres-cents seixanta-cinc dies l’any, va tancar amb unes pèrdues de 33,56 milions d’euros.  I això encara no és res devora els 134,8 milions que va perdre l’any 2014.  I d’on surt aquesta milionada?  Jo us ho diré: de les nostres butxaques.  Tant si parlam espanyol com català com basc, tant si som nacionalistes espanyols com si no ho som, l’Estado’ ens fa subvencionar per força, tant si volem com si no, aquesta eina política d’identificació d’Espanya –que, com a conjunt plural de pobles i nacions té segles, fins i tot mil·lenis d’existència, com ara Escandinàvia o Europa- amb el projecte d’expansió de facto de Castella fins als Pirineus i fins al Mediterrani, un projecte imperialista que fa tres segles que patim.  En plena concordança amb aquest projecte assimilacionista de tots els pobles no castellans de la Península Ibèrica (amb l’excepció de Portugal... de moment) a Castella, l’esmentada entitat nacionalista audiovisual de l’Estat no tan sols es dedica amb cos i ànima a fer entrar dins les nostres cases nit i dia l’idioma espanyol i la cultura que s’hi expressa, com si fos la nostra pròpia, sinó que censura sistemàticament l’existència de la llengua catalana i de la llengua basca.  Quan heu sentit, per posar un exemple, promocionar-hi un sol cantant basc –o navarrès- o un de català –o valencià o balear-?  Això per no parlar de la milionada amb què subvencionen l’Instituto Cervantes, dedicat també exclusivament i capclosament a la difusió tan sols del castellà.

Llavors ens diuen que la ‘Constitución’ transfranquista és sagrada.  Si ho és, altra manera no tenen, més que amb aquesta censura talibana, de tractar en la ràdio i en la televisió de l’Estat el ‘patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección’, segons diu aquesta ‘Constitución’ en el seu article 3.3?  

Un altre exemple oiós de foment del nacionalisme castellanoespanyol amb els doblers de la nostra butxaca són les sanguinàries tortures de bous innocents i indefensos, que, segons la Fundación Altarriba, protectora d’animals, reben entre 500 i 600 milions d’euros públics ja que, sortosament, no n’hi ha prou per mantenir-les amb els doblers de les entrades que paguen els energúmens que es diverteixen sàdicament en veure torturar una pobra criatura de Déu a punxides de ferro fins a foradar-li els pulmons i fer-la morir ofegada en la seva pròpia sang.  

Idò bé: ara resulta que la quintacolumna castellanista de Mallorca està mal a pler que no pot pus, rabiosa que fa foc pels queixals, no per 600 milions, ni 134,8, ni 33,56 ni tan sols per un milionet, no: per la misèria de 180.000 euros en ajudes a la premsa diària, en suport paper o digital, que el Govern de les Illes Balears hi destinarà enguany.  Ells que troben tan sagrada ‘la Constitución’, ara resulta que troben més ‘cultural’ la tortura –contra la subvenció de la qual, que jo sàpiga, van ben alerta a badar boca mai- que no la divulgació escrita a través de la premsa diària de la llengua que hem apresa en aquesta terra nostra durant vuit segles de les nostres mares, padrines i repadrines.  Ara resulta que la nostra llengua no és riquesa cultural, per molt que ho digui la sagrada Constitución, però sí que ho són les sanguinàries i sàdiques tortures de bous!

Jo sí que compartesc amb ells una cosa: no hi ha dret que el Govern balear subvencioni la nostra llengua.  Però sabeu per què?  Perquè tocaria esser el govern d’Espanya, si no ens consideràs espanyols de primera tan sols a l’hora de pagar imposts, qui fomentàs la nostra llengua –i la basca- tant com la castellana.  Tant com la castellana, no: més que la castellana.  Perquè, si el basc i el català necessiten ajuda, és precisament per culpa de tres segles de persecució d’aquestes llengües –espanyoles segons ells mateixos!- a través de la política lingüística de l’Estat, que ha cercat -i cerca avui més que mai- imposar-hi el castellà damunt amb la intenció de substituir per complet aquests altres dos idiomes.  Que no tengui manies ni complexos el Govern en defensar i fomentar ben cara alta la llengua oficial i pròpia d’aquesta terra.  Endavant i fora por!