El president espanyol, Mariano Rajoy, és un gran aficionat al futbol, aquest diumenge qui jugava una autèntica final era ell. Noves eleccions, en forma de pròrroga pel líder del PP, en aquest temps extra el dorsal número u dels blaus es jugava la temporada i no va fallar.

Si realment es tractés d'una final de futbol, es recordaria el 26J com una de les remuntades més històriques de la política. Rajoy tenia davant seu un rival difícil de batre i molts pensaven que impossible, la davantera del seu equip rival eren els suposats escàndols de corrupció o tripijocs, Bárcenas, Fernández Díaz, Rita Barberá... Però la davantera rival no va saber marcar cap gol a Rajoy, la corrupció va passar desapercebuda, pràcticament inexistent.

Al mig del camp i a la defensa, Rajoy tampoc tenia un equip que, en un principi, semblava que li posaria fàcil. Pablo Iglesias, amb joc intens i agressiu, no va saber fer una pròrroga millor que la primera i segona part. Pedro Sánchez va jugar i va mantenir el nivell per arribar fins al final sense que en canviessin. I a la defensa, Albert Rivera no va ser capaç de rebutjar els atacs dels blaus i va donar joc a què els de Rajoy poguessin arribar a porta amb ocasions i perill.

Finalment i després d'una pròrroga que apuntava que anirien a penals, en el temps afegit, el PP va ser capaç d'avançar-se i endur-se'n el partit. Poca gent s'ho esperava i van rompre les apostes i dades prèvies a l'enfrontament. Una victòria però, que no és definitiva, i metàfores a part, una victòria que cal ratificar en forma de pactes. El que sí que ha demostrat el partit és que els blaus han decidit renovar a Rajoy, com a mínim per una temporada més.