La ciència és fiable

Un exemple el tenim en la notícia apareguda recentment sobre l’acomiadament d’una investigadora del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) per haver presumptament falsejat els resultats de les seves investigacions. Es veu idò que no hi ha cap àmbit que estigui lliure de la possibilitat de la corrupció o del frau. Efectivament, en la ciència en la seva branca d’investigació també hi ha hagut, hi ha i n’hi haurà casos de corrupció però a diferència d’altres àrees i pel que fa a la ciència contemporània el frau és poc freqüent i si es dóna, aviat es descobreix. Hi ha diversos motius perquè això sigui així, motius de caire personal i institucional. En aquest sentit podem dir que la ciència és fiable i pel que diuen les enquestes, els ciutadans confien en ella.

La fiabilitat del coneixement científic es basa en el control rigoròs dels continguts teòrics, dels mètodes utilitzats i dels resultats obtinguts en qualsevol investigació. En aquest sentit es pot afirmar que la ciència com a institució és fiable encara que no infal·lible. És fiable perquè independentment dels motius, interessos i valors (prestigi personal, interès econòmic, egoisme...) que mouen els científics, la ciència actua com a una institució amb criteris propis, amb filtres que eviten que aquells motius, interessos i valors influeixin en la pràctica professional. I quan ho fan amb certa rapidesa són descoberts i eliminats. Perquè en aquests casos no és de l’error del que estam parlant, és de la mentida. L’error és consubstancial a la pràctica científica, és inevitable en primer lloc perquè la capacitat dels científics és limitada i en segon lloc perquè el coneixement que es genera sempre és incomplet i provisional. De fet podríem dir que en la major part de vegades els científis s’equivoquen o no encerten, però quan passa això hi ha instruments per detectar, reformular o reorientar la investigació si és necessari. La pràctica científica està lligada a l’encert (poques vegades) i l’error o falta d’encert (moltes vegades). Del que es tracta és de detectar la mentida. Quan un científic falseja els resultats, per exemple, està conculcant els valors que la ciència com a institució exigeix a tot professional, entre els quals hi ha el de dir sempre la veritat, és a dir, d’exposar de forma pública a través d’articles a revistes especialitzades, que és la forma més habitual de fer-ho, de tots els detalls de les seves investigacions i especialment dels resultats obtinguts, tant si són els esperats com si no ho són.

La fiabilitat de la ciència és la base de la confiança que tenen els ciutadans en els professionals que la practiquen com així ho demostren les enquestes. La FECYT (Fundación Española de Ciència y Tecnologia) realitza des de 2002 unes enquestes bianuals sobre la percepció social que tenen els ciutadans de la ciència i la tecnologia. En la darrera enquesta, la de l’any 2014, hi ha una sèrie de dades interessants pel que fa al tema que estam tractant. Per exemple respecte als perjudicis i beneficis que aporta la ciència i la tecnologia, un 59,5%, de ciutadans creu que aporta més beneficis que perjudicis enfront d’un 5,3% que considera el contrari. En totes les enquestes realitzades des de 2002, quan es demana per les professions més valorades (en una escala d’1 a 5) sempre hi figuren en els quatre primers llocs les mateixes, amb valoracions que es mantenen al llarg dels anys, tres d’elles relacionades directament amb la ciència i tecnologia. En primer lloc els metges (4,5), després els científics (4,4), els professors (4,2) i els enginyers (4,1). Els menys valorats són els religiosos (2,17) i els polítics (1,95). Si convertim aquestes valoracions en notes, les professions relacionades amb la ciència i tecnologia obtenen entre un notable alt i excel·lent. No és poca cosa. La resta de professions obtenen com a molt un notable i n’hi ha que clarament suspenen, les relacionades amb la religió i la política.

Al llarg de la història hi ha hagut casos de frau científic, n´hi ha i n’hi haurà, són inevitables, perquè la ciència és una activitat humana i pot estar influïda per interessos personals, ideològics, polítics, econòmics... , i de vegades sotmesa a ells. Però així i tot hi ha mecanismes que garanteixen de les possibles desviacions i distorsions. El coneixement científic sense ser infal·lible (això ho deixam per la religió) és el coneixement més fiable que tenim per resoldre determinats problemes. No tots, però. Pensar que la ciència els pot resoldre tots, que els seus mètodes es poden aplicar a qualsevol problema, és demanar massa. És un instrument fonamental però té els seus límits (això ho deixarem per un altre article).