Una de les virtuts que té la premsa com aquesta, que rep i publica comentaris sobre el que escriuen els seus col·laboradors, és que els esmentats opinadors poden constatar que és molt habitual que les seves paraules –també la dels seus companys– siguin mal interpretades i fins i tot tergiversades. Això és el que ha passat amb el més important dels científics i pensadors que hi ha hagut al món el senyor –estic segur que ho haureu endevinat– Charles Darwin.

Una de les més freqüents males interpretacions es comet amb la doctrina darwinista es fa a l’hora a l’hora de representar-la gràficament. Molts creuen que el dibuix adient és el d’un arbre amb diverses branques i al capcurucull d’aquestes arbre hi ha l’espècie humana que ve a ser el destí final i inamovible de la tantes vegades citada evolució. S’equivoquen: el dibuix que correspon a l’evolució que va predicar Darwin no és un arbre, sinó un arbust, i l’home –l’espècie humana no seria més que una branca de l’esmentat arbust, una branca de la mata llestrisquera. L’evolució és un moviment que ningú ha pogut saber cap on va i quin aspecte presentarà dit arbust de les espècies d’aquí un bon grapat de milions d’anys.

La imatge falsa –la de l’arbre– de l’evolució de les espècies ha tengut, tanmateix, una bona acceptació entre el científics socials que creuen que tota la història passada de les nostres societats, nacions, Estats, governs anava dirigida a ser és que és ara –els actuals Estats, nacions, constitucions, agrupaments, partits polítics etc. És idea tan falsa com la de les espècies animals. Les nacions, governs, constitucions, països, partits no són un arbre al capcurucull hi haurà per sempre més els que hi ha a hores d’ara. El món social forma també un arbust del qual hi haurà moltes branques que s'assecaran i altres que naixeran i aniran una temporada, a vegades més curta, a vegades més llarga ben esponeroses. Quina serà l’evolució de les societats, com la nostra, que viuen a la part est de la península Ibèrica. Ah si ho pogués saber!