Des de Madrid o des de Brussel·les, els habitants de les Illes Balears som un poble quasi invisible. La nostra cultura, la nostra història i, encara pitjor, la nostra gent, passen totalment desapercebudes. Som un destí turístic madur on no hi ha d’haver ni cultura ni problemes socials, encara que tenguem els pitjors indicadors de l’Estat Espanyol en benestar social, sanitat i educació. I així i tot hem tengut un Govern autonòmic entestat a culminar el lent genocidi cultural iniciat, precisament ara fa tres segles, amb els Decrets de Nova Planta. El menyspreu per la cultura i la llengua catalana ha anat paral·lel al pitjor atac de la història contra la sanitat i l’educació públiques, amb més de 2.000 treballadors acomiadats.

En conseqüència, el proper diumenge s’hauria de poder generar un canvi polític que passàs per un nou Govern progressista i sobiranista. No és el moment de les opcions testimonials, per legítimes i engrescadores que siguin, sinó d’aquelles candidatures que generin confiança i tenguin capacitat per sumar regidors, consellers o diputats i poder desbancar del poder la dreta antibalear i ultracapitalista. En aquest sentit han estat exemplars la suma de forces realitzada per algunes candidatures municipals com l’Esquerra Oberta de Bunyola, Mes per Mallorca-Esquerra Republicana, de Manacor, el Bloc per Felanitx o l’Esquerra Oberta de Calvià, per posar només alguns exemples, així com la retirada, si bé en el darrer moment, de la candidatura autonòmica de Podemos a Formentera.

En aquestes eleccions, no ens jugam un mer canvi d’administració, sinó la supervivència com a poble diferenciat i la necessitat d’assolir una cohesió i un benestar socials acceptables per a tothom. Com ja deia Emili Darder, no podem resignar-nos a la passivitat i al provincianisme. Ara tenim l’ocasió, mitjançant el vot, de canviar les coses.

President de la Fundació Emili Darder