Com si s'hagués despert un volcà. El grup de Whatsapp d'amics suecans, sueque, havia entrat en ebullició i el matí del dilluns, prestet, registrava una quantitat inusual de missatges. Els meus amics no són uns teclamolls, d'aquells que telegrafien cada moment de la seva existència. Les qüestions personals hi són vedades, diu un article no escrit dels seus estatuts. Alguna cosa grossa havia d'haver passat perquè en tan sols mitja hora haguessin fet córrer tanta literatura dactilar mentre jo ja em lliurava a la placidesa del somni. Fins i tot, un novel·lista de críptiques quimeres havia tustat al meu mòbil amb un enllaç i un diminut titular. La qüestió devia ser greu. Escatològicament greu. Després, alguna llambregada als documents plàstics que l'enravenada del moment ja havia produït, la majoria feien referència a certes aficions o addiccions atribuïdes a l'alcaldessa del València. Si Joan I, el caçador, va aparèixer en somnis a Bernat Metge envoltat de cans que udolaven, era botelles transparents amigues d'esperitosos beuratges el companatge comú a les imatges de Barberà. Una llambregada a aquest diari i un document sonor al programa de na Terribas varen acabar de fer-me'n a la idea. La resta ja és coneguda per tothom.

L'espectacle, per molt grotesc que siga, no deixa de ser trist i deplorable. Esperpèntic. Una mostra més de la despreocupació i el menyspreu amb què certes òrbites polítiques – n'hauríem de dir cercles concèntrics?- es prenen el govern de la cosa pública. Allà on no hi ha tallada a xuclar no cal encarar-la amb gaires miraments. Segurament si al costat, en comptes d'una fallera – per molt major que sigui- hi hagués tengut un Florentino o un Ecclestone o una Miss Espanya no hagués gosat a escenificar-ho d'aital guisa. Com a mínim hauria recorregut als efectes atenuants atribuïts de l'ibuprofèn o a l'omeprazol. Hauria gosat parlar en català si no tengués unes eleccions a cent dies vista? Ara bé, ja està fet i guardau-vos d'un ja està fet, resa la dita. Lluny de perseguir els seus objectius na Barberà ha pixat fora de test. En comptes de guanyar-se el coret d'alguns valencians allò que ha fet ha estat cagar-los dins la ferrada. Ha perdut més vots que no n'ha guanyats, diuen els analistes del redol. Bé li està per blasfema!

L'assumpte ha estat tan greu que ha alçurat els vespers de les tertúlies espanyoles. Tots ja sabem quina ronya els fa gratar. Allò que ha molestat els tertulians no ha estat haver malparlat la llengua de March i Martorell – que això poc els importa- sinó per haver fet, a l'ombra de les Torres de Serrà, tan macabre espectacle i davant tanta gent. Espectacle que ha fluït per la xarxa més ràpidament que no la ingesta d'alcohol arriba a la sang. És a dir, que allò que els ha molestat ha estat més la forma que no el fons. Davant tal naufragi, n'hi ha hagut alguns, com en Marhuenda que, d'una manera més o menys explícita, ha afirmat la unitat de la llengua catalana. Cosa positiva és que espectacles tan dejectables serveixin perquè la caverna espanyola se n'oblidi del credo que ha de defensar -urbi et orbi- i aclami la veritat científica per sobre dels interessos espuris que tantes vegades serveix.

També és de destacar el perdó de na Barberà. Ha dit una cosa que vull destacar. Allò que volia era fer-se més pròxima. En clau electoral vol dir intentar arreplegar mitja dotzena de vots. O com a mínim no perdre'ls. Que un polític tengui la necessitat de dir unes paraules en una llengua que li la bufa -en el benentès que allò que la va bufar no fos una altra cosa-,   que desconeix i que no fa cap esforç per parlar-la, encara que sigui la llengua materna d'un gruix del seu electorat, vol dir que aquesta llengua és encara important i viva. Ergo recuperable. Ja sé que em diran que el fet faller és folklòric – en el més mal sentit de la paraula-  i que voler dir dues paraules en català era una folkloriada més, però de falles se'n fan pels voltants de València. I ni València tota està tota perduda lingüísticament, ni molt menys el radi important on el fet faller és ben viu. Malament deuen anar de perspectives electorals si han de parlar en català! Aquí, ja ho saben, van de sobrats i amb una escala plena de sobrassades penjades en tenen prou.