La història de don Rafael López d'Heredia – gairebé un nom de conqueridor- podria ser la història d'un perdedor. Va néixer a Santiago de Xile, en el si d'una família procedent d'Euskal Herria. Quan era al·lot pucer va perdre el pare, i sa mare l'envià a la metròpoli perquè suràs aixoplugat a l'ombra de la sotana d'un oncle jesuïta. Recalà a Orduña on l'oncle exercia el magisteri. Eren un poc passades les calendes del primer terç del segle XIX. Tanmateix, les desgràcies no vénen mai totes soles. I s'estrevengué una de les guerres carlistes i el mosso es va allistar – a vegades no era tant per convicció com per procedència geogràfica- al costat del bàndol dels carlins. Perdut el pare, va perdre també la guerra. I altra vegada l'èxode. Ara com a escarràs perdedor. S'estableix, exiliat, a la zona de Bordeus i comença a treballar a la indústria vinícola. Una altra derrota però, paradoxes de la vida, el va rescabalar d'infortunis pretèrits. La fil·loxera, que atacà les vinyes de Bordeus gairebé al darrer terç del segle XIX, el va portar a la Rioja amb els francesos que recalaren en aquelles terres a la recerca de raïm i també de terres on sembrar els ceps. Llavors, hi va haver un episodi mercantil, que per prosaic, obviarem de compres de la part als francesos i l'establiment per compte propi. Aquí comença la història de viña Tondonia i d'una de les bodegues més tradicionals i de més prestigi de la Rioja.
Parlant de tradicions. Tots sabem de la importància que tenen les galletes d'Inca, o les galletes d'oli, dins la vida quotidiana dels mallorquins. En aquests coverbos que circulen per les xarxes hi figura com una característica morfològica dels mallorquins portar una bosseta d'aquestes galletes quan te'n vas de viatge. Unes galletes que tothom coneix – i això que no han estat objecte de la perfídia estandarització escolar- amb el nom de quelys. I ara, en la seva versió més menuda, quelites. El que per ventura no sap molta gent és que aquestes galletes ara de múltiple ús, berenar, entretenir la fam, golafreria, etc., varen tenir el seu origen en l'emigració i en els viatges transoceànics. Es volia això: un producte que fos fàcilment emmagatzemable i que, a més, conservàs les seves propietats durant molt de temps. Expliquen que potser l'èxit de Can Guixe va lligat a l'emigració mallorquina a Amèrica. Encara que d'aquest tipus de galletes, ja en parlen els cronistes de viatges en el segle XVIII.
Les exigències del guió literari d'aquest paper fan que en el seu viatge cap a la metròpoli, el jove Rafael Fernández de Heredia, catorze anys fets, orfe de pare, caigut en desgràcia, tastàs alguna d'aquestes galletes que caritativament una ànima samaritana li arrambàs. I aquest gust i aquestes textures restassin per a sempre més, com un desig ocult, dins la còrpora del futur prohom.
La paradoxa ha volgut que, anys després, una besnéta d'aquest Don Rafael Fernández de Heredia -gerent actual de Viña Tondonia- visitàs Mallorca – i topàs amb aquestes galletes que el seu besavi, sens dubte, degué tastar, derrotat i nostàlgic en el seu viatge a la metròpoli. I llavors es va produir l'eclosió, el clímax. El retrobament ancestral de desitjos inconfessables.
Si un mallorquí, fent el turista o d'entès enòleg- es perd per Haro i fa una visita a les bodegues esmentades es troba amb la sorpresa que, al tast que s'ofereix una vegada feta la visita, entre el vi blanc i el vi negre t'ofereixen tastar unes galletetes i uns fruits secs per tal que el sabor del blanc no interfereixi el del negre. Aquestes galletes són les famoses quelitas.
A vegades hi ha viatges que no són tan poètics i que tampoc no tenen aquest final feliç. El TIL n'és una bona mostra. Segons la consellera d'Educació els efectes benefactors del TIL només són que no ha augmentat el fracàs escolar. Per aquest èxit no calia remenar tant l'abeller. Haurien pogut deixar les coses tal com estaven. No havien d'acabar amb el fracàs escolar? On són els poders màgics del TIL?
Rafel Crespí i Ramis.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@jbm no recuerdo que se exija ningún certificado B ni C de castellano para acceder a la Función Pública. El castellano es lengua oficial en toda España, porque así se establece en la Constitución que los españoles (incluidos tus amos catalanes) votamos con más del 90% de apoyo. No sé dónde está la imposición que dices. El catalán es oficial en Baleares porque así lo establece el Estatut que nunca hemos podido votar. Y no hemos podido precisamente para que no tengamos la oportunidad de rechazar la lengua parásita que aspira a sustituir al mallorquín. Kind regards
Perdona, Jaume, però s'única llengua que és obligatòria per exercir sa funció pública a Mallorca, actualment, és es castellà, ben igula des temps d'en Franco. I s'única llengua imposada en aquest territori, igual que a laresta de s'estat espan yol, és es castellà, també ben igual que en temps d'en Franco. I ben igual que en temps d'en Franco, es madrilenys tenen dret a exigir esser entesos quan conversen en madrileny amb qualsevol funionari públic o privat, a Madrid i a Mallorca, i es mallorquins no tenim dret a exigir esser entesos quan conversam en mallorquí amb qualsevol funcionari públic ni a Madrid ni a Mallorca, ben igual que en temps d'en Franco.
No hi ha com sebre viatjar per conèixer mon, i no hi ha com conèixer tots els racons d'un idioma per sebre-ho contar. Però anem al tema ,l'autor ha trobat un producte balear a unes bodegues de Rioja. He llegit la composició de les quelitas (farina de blat, oli de gira-sol ,(antioxidant E-320),llevat, oli d’oliva i sal marina), i la composició de les botelles de vi (Tempranillo , Garnacho , Graciano y Mazuelo procedentes de nuestros propios viñedos.) . Hi ha una diferència clara , el producte balear no pot presumir d'emprar productes de la terra de Balears . Si molts de productes anomenats “producte balear” tenen la mateixa característica, esteim ben arreglats .
Ahora podéis ir a Haro y explicarles que se trata de galletas catalanas, y que en la bolsa no aparece la señera por un vestigio franquista que ya estáis en vías de resolver. Podéis hacer varias tesis doctorales para explorar los orígenes históricos de las galletas de Inca, que sin duda se encuentran en el Principat. Los afines creerán las conclusiones sin leer. Podéis explicar en clase estas tesis científicas (lo son porque lo dice la UIB, y su legión de ERCs, PSMs, MES, suponiendo que sean cosas distintas). Y también os podéis ir a los fabricantes a convencerles de que cambien los ingredientes, porque hay que estandarizarlos para que encajen con la verdadera galleta catalana. Da igual que el resultado no sepa a nada, ni lo compre nadie, y que las empresas pasen a vivir de subvenciones. Siempre podréis apañarlo haciéndolas de consumo obligatorio en los colegios. También podéis imponerlas como desayuno obligatorio de quienes opten a la Función Pública. Si os parece ridículo, pensad que eso es exactamente lo que estáis haciendo con la lengua.