Quan els ganivets tallen
José Ramon Bauzá té molts defectes. És, indubtablement, el president de la Comunitat que més urticària ha provocat a l’oposició i el que ha generat més dubtes, en vida, als seus mateixos. No és fàcil mantenir-se en el poder en els temps que corren. En aquest cas nostre sabem, tanmateix, que el govern es manté sol, acompanyat de música estrident i desafinada, amb músics de formació irregular però ben uniformats. Això és el que se sent i es veu diàriament, sobretot en els mitjans oficials, entre els quals excel·leix l’actual televisió autonòmica amb professionals que creuen que mai no seran passats per les armes com ho han estat els seus companys de Canal 9.
La vida és així i els nostres governants actuals són d’aquesta pasta, fets per actuar sense misericòrdia i sense raons suficients per convèncer. És igual, el més important és que els ganivets tallin de debó i entrin a tall de mànec. La ciutadania vol feina i aquest govern en fa molta. Per ventura en trenta anys no n’hi havia hagut cap de Govern Autonòmic tan laboriós i tan dedicat a fer vida de trinxera. En aquest sentit són un exemple. En haver retret a l’oposició que haurien d’haver fet més feina en la legislatura anterior ja es queden satisfets, com aquelles gallines ponedores que sempre es pensen fer ous de dos vermells. Ramon M. Nogués afirmava fa uns dies que “no convenç el que es veu sinó el que s’entén. I el que cal entendre en profunditat ens ho diuen els poemes”.
Certament allò que veim és bàrbar i pedestre, fet a mida dels éssers irracionals, escassament ensinistrats en l’art de pensar ni en el de crear. Per sort aquesta setmana commemoram un aniversari d’interès anímic rellevant, celebram l’esperit de la democràcia. Desitjam llarga vida al sistema de llibertats, però esperam que s’acabi d’una vegada per sempre aquesta mirada tan reduïda i codificada de la llibertat, aquesta por atàvica a dialogar i a viure oberts a tots allò que suposa risc. La constitució, recordem, no va ser acceptada majoritàriament ni al País Basc ni a Catalunya, i avui no passaria la prova de cap plebiscit mínimament rigorós. Amb una mala constitució hem anat fent, sempre amb més problemes i entrebancs dels que ens mereixíem. Ara, passats els anys, aquesta constitució ens sembla un catecisme polític de gust ranci, incapaç de regar els plats que ens toca cuinar diàriament amb bon gust. Quan les forces més rígides i antidemocràtiques imposen una constitució i obliguen al seu compliment, alguna cosa està fent figa. Vivim entre constitucionalistes fossilitzats i autonomistes armats amb ganivets ben esmolats i trabucs que semblem com a trets d’un altre temps.
Pere Fullana, historiador
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bravo Jaume. Sublim sa baixada de calçons de "l´historiador".
Aquest article és una peça mestra, enhorabona Pere Fullana.
Si cuela, cuela.... Así funcionan.
"La constitució, recordem, no va ser acceptada majoritàriament ni al País Basc ni a Catalunya." Tothom enten que aquesta frase es refereix al resultat del referéndum constitucional. I com ha dit en Jaume, això no es vera. La Constitució, sotmesa a referendum, va ser majoritariament aprovada per el poble català, que li va donar el vist i plau. Per tant, entenc que hauria de refer aquest article. O eliminarlo. Això es el que demana una postura de mínima honradessa intelectual. D'altra banda, dir que avui no passaria la prova d'un pleibiscit es una afirmació agossarada, tal com ho seria dir exactament el contrari.
Efectivament, Jaume, tens raó amb la matització que fas. La meva afirmació és molt ambígua i imprecisa, impròpia d'un professional. La frase sobre la no aceptació de la Constitució a Catalunya i al País és un error meu i t'agraesc el comentari. De totes maneres, estic segur que coneixes el fons del que volia dir, ho entens i ho comparteixes, encara que sostinguis una mirada diferent sobre la realitat, tan lloable i democràctica com la nostra.
Exactamente @Jaime. Se nutren a base de repetir mentiras una y otra vez. A la gente con la cabeza medianamente amueblada no nos pueden tomar el pelo. El tema es que esta morralla lleva 30 años envenenando la mentes vírgenes de nuestros niños. Ese es el problema.
@Llorenç Creo que te refieres a la partitocracia, y a la escasa representatividad de la política actual. Estoy de acuerdo contigo. Mi comentario pretende corregir un grave error factual sobre nuestra historia reciente, especialmente significativo cuando viene de alguien que firma como "historiador". Permíteme que insista en que el Estatut de Baleares es todavía menos representativo que el resto de la política, porque ni siquiera hemos podido votarlo. Los que aprovechan esta anomalía saben por qué: el castillo de naipes del catalán se desmoronaría con un soplido de democracia.
Estimat Jaume, ja veig que per comentar ho has de fer en castellà. Cap comentari. La "Constiutción" era per sortir de la dictadura i entrar en la democràcia. A hores d'ara estam dins una dictadura, si vols més forta que la d'abans, però maquillada amb el nom de democràcia, on amb l'excusa del vots, quatre dictadors posen normes i els qui estan a les llistes i seuen a una "cadira" a creure i a callar.Fan les llistes que volen i tots a triar d'allò que els ofereixen. Tots els que no voten perque no creuen en el sistema, "A TRAGAR". AQUESTS HAN FET UNA DEMOCRÀCIA A MIDA, A LA SEVA MIDA.
"La constitució, recordem, no va ser acceptada majoritàriament ni al País Basc ni a Catalunya." La Constitución obtuvo un respaldo del 90,46% en Catalunya (70% en el País Vasco), que no está mal comparándolo con el 88,54% de la media nacional. La abstención catalana fue del 32%, exactamente la media española. Ya os inventáis hasta los resultados electorales. Supongo que este dato no es de su interés, pero el 89,46% de los baleares votaron Sí. Nunca hemos podido votar el Estatut, y vosotros sabéis bien por qué.