Divendres passat el Govern Rajoy donà llum verda al projecte de llei d'emprenedors, una aposta per donar facilitats a petites empreses i autònoms, sobre tot en el pagament de l'IVA fins que no hagin arrencat les seves inversions. Es tracta d'una aposta important de Moncloa per intentar que molts ciutadans que no tenen accés o s'han quedat fora del mercat laboral puguin aprofitar les poques encletxes existents per tirar endavant. La iniciativa és vàlida. La sortida d'una crisi tan profunda com l'actual sorgirà de molt avall, passa a passa i amb molt de temps d'angoixa per endavant. Però de poc serveixen les lleis destinades a reimpulsar la producció i la feina si els que les promouen no son capaços d'escampar ells mateixos il·lusió, esperança i coratge.
Rajoy, i la majoria dels seus barons regionals, Bauzá inclòs, semblen dirigents deprimits, desbordats per unes circumstàncies que no poden ni assumir ni entendre i vençuts pel deute ofegant que pateix l'Estat espanyol. De poc servirà esperonar a la gent amb esperit emprenedor si cada cop que el ministre Montoro obri la boca presenta un panorama tètric. Montoro ha estat el gran valedor de les apujades d'imposts que han frenat el consum de manera radical i desesperant. Això fa que molts frenin els seus impulsos a l'hora d'assumir rics. No hi ha res que espanti més als emprenedors que un Govern ofegat dins la seva pròpia por.
