En parl dues i en tenc una.
Una és meva; l'altra no.
Al meu món interior,
tan sols una hi fa fortuna.
El meu pensament s'enruna
si ella desapareix.
El món extern es coneix
tal com ella el configura.
Ella esculpeix ma figura,
m'afaiçona i defineix.
Ella i jo
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Pàgina 1 de 1
Jo, de llengües, en parl sis,
de millor o pitjor manera,
però només una és meva
i no ho dic gens indecís:
pel meu pensament precís,
aquesta, com en Mateu,
i qui li sàpiga greu
té l'intel·lecte estantís.
Normalment les glosses me transmeten un missatge irònic, divertit, quelcom de la vida quotidiana.
Però això d'avui és poesia en estat pur.
Feia molt de temps (anys) que no m'emocionava llegint literatura, i mai no m'hagués pensat que seria una glossa, qui ho aconsguís.
Gràcies, Xurí, de tot cor!!!!
Pàgina 1 de 1
Una bona, l'he mamada
i amb ella sempre he viscut
i a dins meu també ha crescut
l'altra és llengua imposada
que no la xerr, ni m'agrada
aquest sentit tan polític
que li dónen, quasi mític:
de l'Imperi, llengua franca
eina per donar-nos branca
a un poble que han fet raquític.