Que Rafel Nadal faci publicitat ja no ens sorprèn ni ens regira. L'hem vist anunciar rellotges, perfums, cotxes i bancs, a part d'articles esportius. També ha rebut diners per ser la imatge de les Balears, en una operació que mai sabrem si va tenir més ressò suaquí mateix o foramallorca. Els grans jugadors són homes-anunci perquè són referents, models, mal que pesi a algú, fites humanes, horitzons.

Nadal anuncia ara una web de pòquer online. L'acció l'han vestida i l'han argumentada amb l'aprenentatge del campió. Ja hem vist circulant per la xarxa el vídeo en què el coach l'entrena per marcar-se farols, una peça divertida enregistrada en un club de golf mallorquí on qui ha estat set vegades campió de Roland Garros es fa passar per recepcionista, i veim la reacció dels clients en trobar-se'l, i la seva en explicar, com si fos en Clark Kent, que no és en Rafa, que ja li ho diuen sovint, però que ell és en Toni, recepcionista. L'embolcall és atractiu: una celebritat mundial, internet, un joc. El pòquer és mític: hi ha estratègia, memòria, obstinació, constància, entrenament. Però és un joc vinculat a moltes altres coses, un joc d'atzar addictiu que promet diner en un temps en què n'anam curts. Desconeixem si els assessors de Nadal, o ell mateix, s'han fet les mateixes preguntes que la primera vegada que veiérem una tanca amb l'astre del tennis mundial imbuït per la pantalla d'un smart(sic)phone.

La veritat és que riu, però no fa cara de passar-s'ho bé. Avesats com estam a veure'l en moviment, vestit d'esportista, lluitant un drive. I allà el veim estàtic, vestit de carrer, abduït com tu i com jo quan ens engrescam en un xat del whatsapp. Però tu i jo no som en Rafa, i aquí en Rafa ja no és aquell Rafa. És més el Clark Kent de Superman 2. Ves que a aquest mòbil no li hagin baratat el coltan per kryptonita.