Continuar fent les mateixes coses i esperar que els resultats canviïn és una ximpleria. Einstein va ser qui ens ho va advertir. A mi, francament, em sembla obvi. I, malgrat tot, això és, precisament, el que està passant a Espanya i, més concretament, a Balears: no canviam el que feim però voldríem que canviassin els resultats. Hi ha qui pensa que això mai no serà possible, i hi ha qui pensa que si a aquestes decisions els donam el temps que els faci falta, sí que canviaran els resultats. Però qui ho sap, això? Ningú, absolutament ningú.
Si bé pot ser que qui millor hagi entès i ens hagi sabut explicar el que està passant sigui Forges: una platja, un sol al fons, dos peus nus damunt una tovallola, tallats just per damunt el turmell; un dels peus té les ungles pintades; és la dona, naturalment, i diu: "A la fi, pensava que no arribaria mai aquest moment!". I el peu d'home li contesta: "Sí, ha estat un any molt dur!". És clar, pens jo, tal com estan anant les retallades, ens hauríem pogut quedar, fins i tot, sense dits. Pel que sembla, l'estiu ens ha salvat, de moment.
La pregunta és si podrem recuperar les cames i el cos i el cap. És a dir, en quin estat arribarem al proper estiu. O al proper mes. O a la propera generació. No sé si el govern s'equivoca, però jo pens que tant el de Madrid com el d'aquí estan cometent molts d'errors i, sobretot, greus injustícies, moltes de les quals potser s'haurien pogut evitar. Però, és clar, jo no som el govern i si ho fos he de confessar que jo tampoc no sabria què fer, però ho confessaria, tal com ho faig ara.
Però això, pel que sembla, no és com ho entenen el comú dels governants, ni tampoc dels opinants: sindicats, oposició, analistes, afectats, jugadors de pàdel o simples vianants. Al contrari, sembla que tothom sap molt bé el que s'hauria de fer, excepte els que han de decidir. El problema és que no els podem posar a governar a tots al mateix temps.
Tot i que d'alguns ja sabem que quan van tenir l'ocasió d'arreglar les coses no ho varen saber fer. I aquests són els que més criden ara; doncs estaria bé que callassin. I pel que fa a mi mateix i a tots els altres, potser també estaria bé que féssim un esforç de bonhomia i sentit comú i ens intentàssim posar dins la pell dels que comanden, i aquests, els que han de decidir, també estaria bé que intentassin posar-se dins la pell del que quedi dels peus de Forges, mem si ells i elles pensen que, tal com anam, hi podrem arribar, a l'estiu que ve, amb dits o sense dits, que pel cas i tal com estan les coses, potser ja no tingui tanta importància.