Discrepàncies amb el rector de Valldemossa
Fa temps que faig voltes a una qüestió, i avui m'he decidit a enllestir unes línies sobre el tema. Ras i curt: la meva total discrepància amb algunes afirmacions del rector de Valldemossa, prolífic escriptor d'un abast enciclopèdic: escriu de teologia, història, de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, sap de sociolingüística i altres.

Amb motiu de la publicació d'un escrit en defensa de la nostra llengua per part d'alguns missioners dels Sagrats Cors, el senyor rector va escriure que gràcies a Déu que érem pocs els qui defensàvem la nostra llengua i afegia de manera temerària, i això és gravíssim, que no ens veia a les manifestacions per protestar contra l'avortament.

Ara, un col·lega m'envia un altre article en què el senyor rector de Valldemossa diu que el futur bisbe de Mallorca no ha de ser nacionalista. Supòs que nacionalista espanyol sí; o no? Que no sigui mallorquí, diu el senyor rector. Vaja, que als qui estimam la terra on vàrem néixer, parlam la llengua que la mare ens ensenyà i la volem ben tractada, ens queda l'acceptació de viure com si d'una reserva "d'indis navajos" es tractàs...
Gaspar Alemany. Palma.

Als 34 diputats del PP renegats, amb patent de barbàrie i estupidesa
Molts de criminals de guerra, quan s'han trobat davant els tribunals, han volgut justificar la seva conducta donant-ne la culpa als seus caps dient que ells tan sols obeïen ordres superiors, enviant a filar estopa les pròpies conviccions i els drets humans. Una cosa semblant ha passat amb els diputats, batles i regidors del PP obeint consignes filles de la fòbia malaltissa de José Ramón Bauzá, injustes i despectives per als mallorquins. Ja se sap, "ase sia qui d'ase se fia".

A Fernando Rubio (diputat del PP), un poll entrat en costura, afusellant el mallorquí tingué la gosadia de citar, fent llegir de monja, mossèn Alcover, per justificar la darrera retallada a la nostra llengua. Li transcriuré uns trossets del mossèn, que era de dretes: "Estudiada de prop, la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de més de dos segles de desolació literària, a pesar d'haver estat tant de temps abandonada a si mateixa..., considerada inepta i indigna de servir de vehícle, de vesta, a les altes especulacions i concepcions capdals de l'esperit, a pesar de tot això, i de la guerra verinosa i acarnissada que li ha fet el centralisme cesarista espanyol...; a pesar de totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, arrels tan fondes havia posades, tan valenta és... que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l'han poguda capxafar... Cops blaus té, i qualque trau, i escarrinxades, i peladures i qualque os fora de lloc..., perquè sabeu de quina manera l'han fiblada i boixinetjada! No; com no l'han retuda, ja no la retran...; la victòria és seva. Tots els cops, totes les ferides que li han fetes, desapareixeran... si, com a bons fills, li tenim l'esment que li devem, si ens en cuidam com ella s'ho mereix... Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura...? Estimar-la amb tot el nostre cor, i estudiar-la amb tota la nostra ànima, i tornar-li allò que és seu; no afrontar-la anant a manllevar a cal veí... allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor. Allò que importa és fer-nos en càrrec de bon de veres, no estar empegueïts de servir-nos-en. No és cap mala mare de qui ens n'haguem d'avergonyir; ans al contrari, ens honra i exalta".

Alcover, davant el maltractament que dóna el PP a la seva estimadíssima llengua, estic segur que us enflocaria un xisclet com el que ja digué una vegada: "Els catalans, valencians i balears que abandonen la seva llengua... neguen la seva història, insulten la memòria dels seus majors, s'estenen a si mateixos la patent de barbàrie i estupidesa i arriba la seva beneitura a tenir per honra i gala allò que constitueix la seva ignomínia".

Mallorquins bords: preneu llum de na Pintora! Donau llum, en lloc de fum. Servau el llum dret si no voleu vessar l'oli. Que guanyi la saviesa damunt la caparrudesa i rectificau, si no voleu passar dins la nostra història com a ignominiosos botxins de la pròpia cultura.
Mariano Moragues Ribas de Pina. Palma.

Can Pere Antoni
Ahir vaig anar a la platja de Can Pere Antoni i abans de trepitjar l'arena, a les escales d'accés, hi havia uns bolquers i un envàs de iogurt ben a la vista dels turistes. També es podien veure tassons, plats i coberts de plàstic del sopar d'algun incívic. I, per suposat, cap operari no feia net pels voltants. Com només són quatre per totes les platges del terme de Palma i els diumenges tenen lliure, això en ple estiu i en una capital turística... no és de rebut.
Óscar Pujol. Palma.

Un Govern a cop de decret
Com en els bons temps d'ordre i lleis, el nostre líder provincial -José Ramón Bauzá- governa per decret, cosa que ens refresca la memòria: quina bellesa històrica, allò del Führer prinzip, de la Llei de plens poders del Caudillo de 1936, i de la Llei de suprema potestat del 1938 i de la Llei de prerrogatives del 1972. I a qui no li agradi, que mengi morena, no els haguessin votat...
Miquel Trias. Palma.