Compreneu que hi ha moments en què servidor no pot ni vol estar en disposició de seguir el ritme d'aquesta cursa de l'actualitat, composta d'un conjunt de desastres i de despropòsits que no sempre tenen una explicació lògica. Es necessita molt de coratge per estar al dia de tot allò que no funciona en aquest transatlàntic que ens porta al futur. Estic convençut que els lectors esperen una paraula de resposta a cadascun dels milers de problemes que l'actualitat avança com a urgents i inevitables, però això no sempre és possible.

En el nostre cas, permeteu-me que us parli també d'escenaris que ens empenyen a cercar, interrogar i plantejar alternatives a aquestes lectures amargues de la realitat. Entenem que és un bon moment per sortir a cercar i, en aquest sentit, dijous, assistírem a una jornada sobre la dona en la tradició contemporània, una diada dedicada a aquelles lluitadores que intentaren canviar la realitat des de la pedagogia, des del compromís en l'educació. L'acte, que havia estat promogut pel Centre Edith Stein i organitzat per la Universitat de Barcelona, tenia com a finalitat donar a conèixer itineraris intel·lectuals i el magisteri de dones diverses que han excel·lit durant els segles XIX i XX.

El professor Jaume Oliver, de la UIB, hi intervingué per parlar del magisteri i la influència d'Alberta Giménez en la contemporaneïtat mallorquina. Aquesta dona compareixia al costat d'un inventari de dones de primeríssim nivell com ara Maria Reventós, Dolors Moncerdà, Paula Montal, Maria Zambrano, Maria Rubies i Maria de Maeztu, entre d'altres. Un conjunt de dones que formen un llegat cultural que mereix esser recordat i transferit a la posteritat, perquè representen el fil invisible de la nostra tradició i de la nostra història.

Mentre interioritzava la trajectòria individual de cada protagonista, mentre cercava allò que tenien en comú totes aquestes dones, pensava en la importància de conèixer bé i de saber transferir bé el coneixement de la història, però també la necessitat de restaurar la memòria d'aquelles dones que han fet possible el benestar i la qualitat de la qual gaudeix la civilització actual. Una de les maneres de començar a relatar la història de manera més justa parteix de l'exercici de conèixer més i millor les biografies de les dones, un exemple del qual el podem trobar en aquest Diccionari Biogràfic de Dones www.dbd.cat que permet un primer accés a milers de vides, moltes de les quals mai no havien figurat en diccionaris convencionals, tot i la seva significació social.

Amb eines com aquesta, amb iniciatives com la que us he esmentat de dijous passat, promoguda pel Centre Edith Stein, potser serà més fàcil accedir a llibres que parlen de dones, llibres destinats a explicar vides sense les quals és gairebé impossible entendre el funcionament real de la nostra societat. Vides que, a més a més, aporten aquells colors que potser han quedat enfosquits per la manca de claror del temps present. Vides que, en definitiva, et reconcilien amb l'entorn i t'empenyen a posar-te en acció, amb entusiasme i passió.