Poema Harmònic interpretà, anit, la Missa, de Pau Villalonga, una de les joies del Llibre de Faristol, d'aquest músic i mossèn mallorquí, mestre de Santa Maria del Mar i primer mestre de Capella de la Catedral de Mallorca. L'execució d'aquestes peces musicals tanquen definitivament allò que havia estat un desig de diverses generacions d'erudits, músics i experts.
El concert es planificà a la Catedral, en el mateix indret on el mestre Villalonga inicià una secular tradició d'excel·lència musical, sobretot polifònica, tal com han destacat els musicòlegs Romà Escalas i Francesc Crespí. Parlam d'història musical amb una projecció i un itinerari que ha afectat les inquietuds i els desigs dels intel·lectuals i el trajecte del país durant tot el segle XX, sobretot. El concert de Poema Harmònic d'ahir tanca un període i obre un capítol nou a la Seu.
Per una part, finalitza una etapa desigual i intermitent, algunes de les quals focalitzen els moments de major excel·lència cultural del segle XX, i, per altra, podria ser una proposta de futur, per recuperar i restituir una part del patrimoni musical del país. La connexió Universitat de les Illes Balears i Catedral de Mallorca podria projectar aquesta imatge i esdevenir el marc on encabir aquestes figures que només es poden interpretar en la seva integritat en un context d'entesa i per entendre molts altres condiments culturals. El mestre Felip Pedrell, expert musicòleg del començament del segle vint, va ser consultat pel Capítol de la Catedral de llavors per examinar un manuscrit que havia estat localitzat en el campanar de la Seu, en el vas on es consumien les restes musicals de l'antigor.
El mestre de capella de la Seu, mossèn Antoni Pont, s'adreçà a l'insigne estudiós principatí. Ben aviat, l'esmentat Capítol aprovà en sessió capitular enviar el Llibre del mestre Pau Villalonga a Pedrell, mentre els diaris contemporanis -particularment l'Almudaina i la Gaceta de Mallorca, que mostraven sensibilitat nacional- informaven d'aquests fets. Només un mes després de l'enviament, Pedrell remetia als canonges de la Seu un informe detallat i crític, i s'adreçava al mestre de capella amb la transcripció d'algunes de les peces del Llibre, concretament el Magnificat, perquè les pogués interpretar de forma inmediata. Des de la Catedral acordaven demanar preu a Pedrell per una transcripció de la Missa. Desconeixem, encara, el final d'aquell episodi.
Les partitures transcrites possiblement s'executaren, entre 1907 i 1909, mentre Pont treballà a la Seu. Sabem, pels estudis d'Escalas i Crespí, que la Capella Clàssica també n'hauria interpretat alguna, devers el 1934. Finalment, el mestre Joan Campany ha realitzat allò que era el vell somni de Pont, Pedrell, Thomàs i tants altres experts. Pau Villalonga formava part, segons Pedrell, d'una constel·lació de grans ignorats, però que havia deixat de ser-ho a partir de 1907. Des de llavors ha esdevingut un dels referents de l'expressivisme nacional. Pedrel, en el seu informe d'agost de 1907, manifestava que amb aquesta intenció vaig traduir les obres, amb el mateix desig que es tornin a interpretar, restituint-les, al casal sagrat, d'on emanaren per primera vegada.
