Carros de foc (1905)

A la Part Forana els deien "carros de foc" i al llarg d'un segle es farien totalment populars. En els primers anys del segle ja es podien veure per les nostres carreteres i camins alguns d'aquells Dion-Bouton, petits, quadradets, amb rodes semblants a les d'una bicicleta. I també berlines Panhard-Levassor. El seu pas, entre niguls de fum i pols, solia sorprendre, espantar i, també, irar els més intolerants. Així, per exemple, a Porreres, la Guàrdia Civil denunciava al davant del jutge corresponent dos veïns d'aquella vila per haver col·locat unes pedres a la carretera amb les quals xocà l'automòbil del senyor Bartomeu Cabrer. I el cronista manifestava aleshores la necessitat que els autors d'aquests atemptats rebessin els càstigs corresponents. Però això, és a dir, la resposta d'una part del jovent dels pobles contra el que en deien perillós artefacte estava generalitzada arreu de tot Europa.

Podria servir d'exemple una carta al director apareguda el 1896 en el periòdic de París Le Journal: "Ha desaparegut la seguretat en els carrers d'aquesta capital. Ja que els policies confessen la seva impotència, li vull comunicar per la present que, des de demà, em passejaré per la ciutat proveït d'un revòlver i disposat a disparar sobre el primer boig pocavergonya que transiti muntat en un automòbil o en un tricicle accionat per benzina." Un malestar que es reflectia en un altre fet, a mitjan segle XIX: "Un tal míster William Murdoch, enginyer d'una empresa que fabricava màquines de vapor, construí el primer vehicle anglès mogut per aquest sistema de força. En realitzar pels carrers de Birmingham el viatge de proves, Murdoch observà, espantat, que no podia aturar aquell monstre de ferro, puix, com explica Josep Repollés, historiador, l'automòbil havia pres vida independent i es llançava pels carrers i carrerons bufant i rebufant com una fiera apocalíptica.

El seu constructor li corria al darrere, ja desesperat, i mentrestant, els vianants, curiosos, es refugiaven en els portals atacats per una por de no dir. Com és natural, un dels gremis que més protestaren contra el naixent automobilisme fou el de propietaris de cotxes de cavalls, ja que els animals es desbocaven al pas d'aquells vehicles renouers i ferotges. Apareixien, així, les primeres disposicions legals sobre aquest assumpte, com aquella de Baden, del 1893, que diu: "Quan un automòbil es trobi amb cotxes de cavalls, animals de tir o genets, haurà de circular lentament, reduint al màxim la velocitat. Per alta banda, els senyals s'han de fer amb campanetes que no siguin massa estridents".