Albert Espinosa, el creador de Polseres vermelles (estrenada dilluns vespre a TV3), ha dit que el seu somni és fer quatre temporades de la sèrie: la 1a, a l'hospital; la 2a, entre l'hospital i l'escola; la 3a, a la universitat i la 4a, a un pis, amb tots els protagonistes junts.

Saber-ho, imaginant el futur dels personatges, farà més passable aquesta primera temporada (13 capítols), que començaren amb un munt d'històries de nins hospitalitzats per malalties greus i moments tràgics (però creïbles) com quan un d'ells, Lleó, diu: "Aquest silenci no és res comparat amb el que hi ha quan veus que et falta una cama". AE també ha dit que volia fer una sèrie sobre "com es crea el caràcter als 13 anys", i sembla que ho ha aconseguit des del pròleg: pels personatges, perquè l'espectador sempre rep més impacte dels temes que afecten la salut, pel ritme de l'episodi i per aquest humor (que no arriba a negre: queda en adolescent) que fa superables tragèdies com les que afronten els cinc nois i una noia entre 8 i 17 anys. I també perquè tots els guionistes saben que veure d'enfora les desgràcies alienes sempre ens fa sentir feliços pel tresor de "la vida normal".