"Havia tocat la superfície lunar molt suaument, tan suaument com mai ho havia fet a Edwards. Llavors va intentar de donar avís, infructosament, a Houston del seu allunatge. Va restar ajagut en silenci durant una hora rodona, tot esperant que la pols es tornàs a dipositar en el terra, allà fora.

Tant si Houston responia com no a la seva cridada, passats un minuts més s'havia d'estrènyer el corretjam de la seva motxilla biològica, llevar la pressió dins la càpsula i sortir. Cap on? No n'estava segur. Ara no era ja ni valent ni eixelebrat. Emocionalment estava esgotat, mort com aquella mar de pols de l'exterior. Odiava aquella sensació de buit. Hauria d'haver sortit cridant o onejant la bandera o rient o plorant, però no amb aquell sospir d'abandonament.

Una bomba del seu sistema d'oxigen començà a funcionar amb un suau murmuri que inspirava confiança. Es preguntà si seria capaç d'abandonar la càpsula. Alimentat per la seva motxilla biològica i movent-se amb gran esforç, no podria sobreviure més d'un dia. Allà dins, amb l'oxigen de la càpsula, serien tres o quatre. I en tres o quatre dies tal volta estigués preparat per a morir. Però en tan poques hores? Simplement estaria vagarejant sobre l'ardent plana lunar, sabent que el cor li bategava debades, que el seu cos s'estaria podrint dins el vestit espacial en unes quantes hores i que el seu pensament no seria ja res de res.

Va sentir una gran emoció. Era terror; estava tremolant per l'impacte que li produïa restar dins la càpsula i no obrir ni la més lleugera encletxa. Restar dins aquell ventre.

Deixar que el pànic es difuminàs, sempre mantenint la ment en blanc. Després va comprovar els voltatges i una vegada més intentà comunicar per ràdio.

La veu del coronel se sentia feblement. Ni el to fredament impersonal que les comunicacions dins l'espai donaven a la veu humana podia fer callar l'emoció que hi havia en la veu de l'home...".

L'astronauta s'enfronta als triomfs i terrors de les èpiques gestes d'una aventura còsmica. És un fragment de la novel·la The Pilgrim Project, de l'autor Henk Searls, que aquí mou amb mà mestra els aspectes psicològics, morals, polítics o personals dels homes i dones de ficció dels seus relats. Alumne de la universitat de Berkeley i graduat després a l'Acadèmia Naval dels Estats Units, aquest escriptor fou aviador de la Navy i director de pel·lícules per a relacions públiques de la Hughes Aircraft Corporation i de la Douglas Aircraft Corporation. Es dedicà després exclusivamenta la seva carrera d'escriptor. L'argument se centra en el debat de fer servir un astronauta civil per tal de demostrar als soviètics intencions pacífiques. Els relats de ciència ficció "espacial", però, que situaven grans gestes abans del final del segle XX i primera dècada del XXI s'han trobat amb pures especulacions que no han reflectit cap més resultat real. De tant en tant, potser per conservar el seu estatus, la NASA posa sobre la taula la possible existència de rastres biològics a Mart. I poca cosa més. El fet ineludible és que hem topat amb dimensions d'espai i temps que superen totes les nostres expectatives.