Si els Reis d'Orient han fet justícia, a hores d'ara no aneu a cercar carbó en els contenidors del moll perquè fareu el viatge debades: estan buits. Si jo fos el Delegat del Govern posaria els guàrdies de la porra en estat d'alerta perquè en adonar-se, les masses, que no n'hi ha, els avalots de l'any divuit poden quedar petits. I tot seguit, si jo fos ell, correria cap al balcó on ahir vespre va posar la sabata plena de faves per als cavalls reials, recolliria la grapada de carbó que li han deixat, baixaria al carrer i la donaria a la primera mestressa de casa que trobés, amb la seguretat que no hauria d'esperar gaire, atès que són moltes les que no saben com s'ho han de fer per coure el dinar. Perquè amb la pujada brutal del preu de l'electricitat, les famílies s'han passat al carbó, tant per a cuinar com per a escalfar-se. I tanmateix, de carbó, no n'hi ha, perquè ses Majestats n'han acaparat totes les existències. Els patges ja no han obert les cartes provinents de l'estament polític, perquè tenien ben clar que amb una embosta de carbó perhom ja estaven més que servits. I si tenim en compte que entre presidents, consellers, parlamentaris, batlles, regidors, directors generals, secretaris tècnics, alliberats, assessors i més gent d'activitat no concretada sumen més d'un terç de la població, comprendrem que les carboneries estiguin més buides que rebost de pobre. Que el President Antich havia demanat una poma ensucrada...? Mireu, el president és un bon jan; però, tot i això, ha rebut carbó. Que l'Honorable Manera volia un bitllet de cinc duros d'un temps per treure'l de la cartera, de tant en tant, com feien els amos de possessió i els contrabandistes a les tertúlies de Cas Maonès, cinquanta anys enrere...? Doncs s'haurà de conformar amb carbó.

Què voleu que us digui? Massa sovint paguen sants per pecadors. Que Josemón Bauzà havia demanat als Reis una camisa (no cal especificar-ne el color) idèntica a les que lluïa el Marquès de Zayas...? Res, carbó! Que Carlitos Delgado esperava un boc jove i un xiulet per ensenyar el boc a marcar el pas...? Doncs beurà fresc: carbó! Els patges reials han omplert les papereres de cartes sense obrir, de somnis frustrats. Tots els polítics, banquers, caps de la patronal i clergues de sotana morada o vermella, han rebut la seva embosta de carbó. De manera que ens podem sentir venjats, els ciutadans corrents, perquè els Reis Mags han fet justícia. Tanmateix, per una vegada que se'n fa, de justícia, resulta que pot tenir efectes contraproduents. Ses Majestats ens han deixat sense carbó, i l'escassesa pot provocar un altre avalot, com el de l'any divuit, quan les mares i mestresses de casa assaltaren els magatzems del moll i s'encararen a la Guàrdia Civil. Per cert, i dit de passada, Nanda Ramon els hauria d'homenatjar, aquestes dones, amb un carrer que perpetués el seu valor i dignitat. Carrer de les dones del carbó! I si no ho fa, ja ho sap: carbó! Per a ella, és clar.