Una absurda glòria de matar (1885)

TW
0

"A les reunions socials, al carrer, pertot arreu es parlava de la guerra i només de la guerra; els periòdics no s'ocupaven d'altra cosa; a les esglésies es feien pregàries pel feliç resultat de la campanya militar; no es veien més que rostres exaltats pel dolor i per la febre, i no se sentien més que conversacions inflamades sobre les eventualitats possibles de la lluita. Negocis, arts, teatres, havien passat a ocupar un lloc molt secundari. Es pensava, unànimament, que ningú no tenia dret per pensar en allò que no fos el drama històric que s'havia de representar. Les proclames dirigides a l'exèrcit, que li prometi amb frases altisonants la glòria i els llorers de la victòria, les desfilades de tropes amb banderes a l'aire, les músiques dels regiments, els discursos patriòtics, els articles de la premsa que anaven carregats d'entusiasme pur i ardent patriotisme, les crides constants als valors, a l'honor, al deure, a la bravesa, al sacrifici, la seguretat que Déu crida un poble als seus més alts destins... Tot plegat causava l'atmosfera d'heroisme que inflama i exaspera l'orgull nacional. Les etapes de la guerra, els incidents que són conseqüència obligada d'aquella, fan que neixin i cresquin vora d'aquests sentiments d'altres de menys lloables. Fan la seva aparició en la lluita la set de conquesta, l'odi, l'astúcia, la crueltat; però tengui's present que aquestes i altres qualitats no menys belles les posseeix exclusivament l'enemic, la inferioritat moral sempre la pinten evident. La seva derrota és el triomf del Progrés...".

És un fragment del llibre de la baronessa Bertha von Suttner Die waffen nieder! (Abaix les armes!) nascuda a Praga el 1843 i morta a Viena el 1914, quan era a punt d'esclatar la Primera Guerra Mundial. Els seus ideals pacifistes la dugueren a participar activament en el moviment internacional per la pau mitjançant conferències i altres activitats. La literatura, i en aquest cas, la novel·la, fou un mitjà més dels que es va servir per predicar les seves idees antibel·licistes i el seu intens desig que la pau regnàs universalment. Nou anys abans de la seva mort li fou concedit el premi Nobel de la pau.

Fou a partir del 1887 que lluità contra el govern autoritari, el militarisme i els abusos socials, i ho féu advocant per les reformes i l'arbitratge internacional. Afiliada a l'Associació Internacional per la Pau, fundà, el 1891, la Comissió Austriaca per la Pau. A la novel·la que comentam, que gaudeix d'indubtables valors literaris i estètics, l'autora ens narra en primera persona la història d'una dona que veu la seva vida destrossada per guerres que en diuen glorioses i que no són altra cosa que freds horrors. Allà, els camps de pàtria esdevenen camps de mort. Bertha de Sutter fou una avançada del pacifisme en un moment en què la terra es preparava per rebre milions de cadàvers.