Salvador Espriu, el poeta amargat i qualque cosa més que poeta amargat, parlava amb sarcasme feridor, els anys trenta del segle passat -fa vuitanta anys, quasi un segle: com passa el temps!-, de Konilòsia. Recordem alguns dels seus comentaris, en boca del seu alter ego Salom, mort el 18 de juliol de 1936: "Vosaltres, que sou d'un país normal, entendreu amb dificultat el que passa en aquella remota terra. Els konilosians, gent d'un història gloriosa, rodolaren i encara rodolen, per un pendent d'una decadència inacabable. Són desconfiats, gasius i pobres. Tracten el seu patrimoni col·lectiu, espiritual i material, amb la més grossa de les indiferències. Ara es creuen el poble en absolut inferior, ara adopten una actitud d'una suficiència ridícula". Si voleu saber com continua, llegiu la seva narració El meu amic Salom, en el seu llibre Ariadna al laberint grotesc, que, per cert, mereix bé la pena.
És cosa ben òbvia que avui cal parlar d'una Nova Konilòsia, hereva sens dubte de la Konilòsia aquella però, en molts d'aspectes essencials, encara més deteriorada, més feta malbé, més espenyada o espatllada, que ja és dir. És cert que en qüestió de nivell de vida, ja no es pot dir que els konilosians siguin pobres perquè la seva economia ocupa actualment el nivell onzè a escala mundial, si bé ha ocupat fins fa poc el novè lloc i les perspectives immediates són més aviat de retrocedir encara una mica més. I, possiblement, ja no tracten amb tanta indiferència el seu patrimoni material encara que sí continuïn menyspreant el seu patrimoni cultural. I no hi ha dubte que, d'esser un país amb una considerable emigració a Sud-amèrica i a Europa, ha passat a esser un país receptor d'immigrants d'arreu del món.
Però potser el nivell de vida no ho és tot. Perquè no està clar que el nivell moral del país hagi millorat gens. Ni la racionalitat, ni el seny ni el sentit comú, si és que pot acceptar-se que tota col·lectivitat n'ha de tenir en algun grau. L'educació, en teoria, és a l'abast de tot el jovent, i noves universitats han aparegut com bolets arreu a Nova Konilòsia. Però això no vol dir que el seu nivell hagi millorat gens perquè la trista realitat és més aviat que ha empitjorat per haver-se carregat els sociates l'autoritat dels docents, entre altres coses. Com, en definitiva, ha empitjorat el menfotisme i la insolidaritat. Fins al punt que, avui en dia, podem afirmar que, en principi i mentre no es demostri el contrari, tot novakonilosià és, com a mínim, un corrupte en potència. I tenint Nova Konilòsia els polítics que lamentablement es mereixen els novakonilosians, el grau de corrupció de la seva classe política és del tot alarmant. Malgrat que a moments paregui que ja ningú se'n preocupa. Per altra banda, sembla que la capacitat de lideratge dels polítics actuals d'aquest rar país ha minvat sensiblement en relació a la de fa sols alguns decennis. I fa una mica de feredat comparar les seves respectives capacitats de parlamentar, transigir i pactar. Perquè sembla que els anteriors eren molt més aptes per a portar a bon port la seva feina i els actuals tenen massa difícil arribar a cap acord.
Sí, sobretot després de la deplorable actuació (o més aviat inacció) del govern actual -que esperem que hagi culminat en els fets de la setmana passada-, conduït de manera tan erràtica i improvisada per un personatge que l'únic principi que té, de bon de veres, és simplement aferrar-se al poder com una pegellida, fotent-se completament del bé comú de la ciutadania, sens dubte hem de parlar d'una nova col·lectivitat d'incert esdevenidor, convertida Nova Konilòsia en la vergonya actual d'Europa i en un vertader perill per a la continuïtat de la Unió Europea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.