Entre l'oferta cultural marginal que s'oferia aquest cap de setmana a Mallorca en voldria destacar una de singular. Una convocatòria protagonitzada per joves investigadors que es reuniren en el nou espai cultural del Mar i Terra. Em referesc al convocants i participants de les Terceres Jornades d'Estudis de Santa Catalina i es Jonquet, promogudes per l'incombustible Albert Herranz i un petit equip de joves investigadors.
Hi vaig participar per convicció i per solidaritat amb un grup que, a més de treballar de forma rigorosa, té un esperit i unes inquietuds admirables. Investigar, pensar, explicar i divulgar Santa Catalina i es Jonquet és un dels objectius principals del grup promotor d'aquestes sessions, un equip que treballa sense suports i des d'un concepte llibertari actualitzat, sense nostàlgies ni deutes amb el passat. Amb aquest punt de partida hom s'hi sent còmode i es vol sumar al treball d'aquests joves que cerquen un espai en el mercat de la professionalització de la recerca, però sobretot es dediquen a estudiar i a prestigiar unes temàtiques que han estat marginades des del poder i des de les institucions acadèmiques.
Santa Catalina i es Jonquet són una mina per als historiadors i per a tots aquells que cerquen una temàtica de laboratori que els permeti explicar la contemporaneïtat a Mallorca. El Mar i Terra del segle XXI potser ajudi a prestigiar el barri i reforci un projecte cívic que té un passat especialment ric des del punt de vista de la història social. Entre les comunicacions que es presentaren a les jornades -nou en total, amb deu ponents- hi predominava la vida social i cultural del barri, tot destacant la riquesa associativa de la contrada i alguns aspectes relacionats amb la cultura popular urbana.
El matí va ser insuficient per encabir tot el debat que generaren les comunicacions, però sobretot allò que hom destacaria era la frescor i l'entusiasme que mostraren alguns dels participants, llicenciats novells, joves entusiasmats per la recerca que senten Santa Catalina com un espai que regalima un passat fruitós i exuberant. És per ventura en aquesta perifèria urbana i en aquesta marginalitat acadèmica on es poden localitzar els agres del present i del futur de la recerca, si això no ha de semblar presumptuós als boletaires acadèmics i acomodats del país. Mentrestant, aquests "oblidats" van fent el seu camí, aprenen l'ofici i han començat ja a oferir el primers resultats de la recerca. I no només això.
Aquests joves són, també, un signe de contradicció que desmenteix la discursologia convencional burgesa del nostre temps, talment com si ningú no s'interessés per les ciències socials i no conegués la realitat invisible que continua amagat en el paisatge social. Hi ha experiències que eleven l'estat d'ànim i ajuden a creure i a esperar en el futur. Aquesta convocatòria que segurament no tindrà gaire ressò mediàtic tenia una vitalitat i una força envejables. Com en molts altres vessants de la vida, això també és una qüestió de fe i de dedicació.
