Avui és un dia particular, el dia gran de la nostra cultura, la festivitat comuna més arrelada i transversal, des de molts punts de vista. El beat Ramon Llull no figura, encara, en els calendaris litúrgics, ni forma part de l'inventari dels sants canònicament reconeguts. Només té la consideració popular de beat i més aviat continua sense desclassificar en els arxius de temes i personatges que l'Església no acaba de decidir-ne la projecció per a la catolicitat. No obstant aquest tarannà dubitatiu per part de la jerarquia eclesiàstica, un posat que ha persistit durant segles, l'Església catòlica és l'única institució disposada a celebrar, cada any, a Mallorca, l'aniversari i la festivitat dedicats a Ramon Llull. Les administracions públiques democràtiques no acaben de saber gaire bé com comportar-se davant la icona lul·liana, talment com si es tractés d'un monstre clerical, d'un paradigma religiós que convendria eliminar de la memòria col·lectiva.

De fet, aquests darrers anys l'Ajuntament de Palma no ha volgut exposar públicament la seva imatge a la façana de Cort, talment com si es tractés d'un apestat o en nom d'una interpretació de la aconfessionalitat que tampoc no s'acaba d'entendre del tot. La Universitat de les Illes Balears celebra la festa del seu patró, sense actes, sense soroll, enmig d'un silenci que tampoc no acaba de satisfer. Tot plegat resulta estrany des de molts punts de vista. Estrany i paradoxal, perquè en parlar de Llull tothom es lamenta i enumera un enfiloi de greuges històrics. En aquest cas, no basta el consol de pensar que tots els països i totes les cultures tenen les seves contradiccions. Tot allò relacionat amb Ramon Llull i la gestió de la seva obra i patrimoni deu tenir alguna cosa a veure amb el preu que hem de pagar com a poble, precisament perquè es posin en evidència les nostres fragilitats i les nostres contradiccions més rellevants. Llull és, potser, la metàfora d'allò que és el país.

Llull representa el desig i la convicció comunes, però també la distància de cada cop més quilomètrica entre allò que manifestam voler i allò que estam disposats a aconseguir. Hom pensa que tot allò que està relacionat amb el Llull mallorquí hauria de continuar així, durant segles. Entenem i valoram Llull en la mesura que es tracta d'un símbol que no té preu i que encara no ha estat malmenat pel mercat polític, ni cultural, ni científic. Ningú no veu la manera de treure rendiment de la figura, l'obra i el patrimoni de Llull. Si se n'hi veiés, probablement Llull perdria aquella màgia i aquella alquímia intemporal i eterna que han convertit la seva figura en un ésser que transcendeix tots els plantejaments acadèmics, científics, culturals i polítics. Malgrat tot, Llull té molts seguidors, molts simpatitzants i la seva presència augmenta com una toca d'oli. Són molts els que cerquen al voltant de la seva figura i obra camins per explicar el món i un estil de vida capaç d'il·luminar persones insatisfetes amb les convencions i les hipocresies que, com a cada generació, també ens ha tocat viure a nosaltres.